muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
14°

Hi ha un home que se'n va i que ahir ja no hi era

Matas es passà el primer ple del Parlament fent retxes a un paper sense aixecar el cap del seu escó

Hi ha un home que se'n va de la política balear, i que ahir ja no hi era. Jaume Matas es passà la major part del ple de constitució del Parlament escrivint retxes en un paper. Com un autista, sense aixecar el cap, evità contagiar-se del canvi que arriba i que ahir ja es deixava notar. L'encara president del Govern assistia, aparentment obligat, a la primera escenificació del seu adéu forçat. I ahir la protagonista era qui fins fa poc havia estat la seva sòcia fidel. Maria Antònia Munar, ara coronada com a presidenta del Parlament, continuarà sent «la Presi-denta». Només hi anava d'un vot, però no es registraren sorpreses. I l'esperança d'alguns dirigents populars, que encara confiaven en un error humà per mantenir Pere Rotger com a president, s'esvaïren quan Maria Antònia Munar prometé el càrrec passats vint minuts del migdia. A les bancades conservadores, l'encara conseller Jaume Font comptava els vots. Darrere seu, el socialista Antoni Diéguez feia comptes. 29 vots per a Rotger i 30 per a Munar. Una bufada en un escó. Un sospir a l'altre. Aplaudiments a la Cambra, però cap del PP.

Els conservadors feien mala cara i la seva, de moment, futura líder, Rosa Estaràs, no trigà ni un minut a mostrar per on aniran els tirs. Sense guardar la formalitat institucional criticà amb duresa Munar, que els populars ja han situat a l'altar dels seus traïdors favorits. Serà una legislatura dura.El primer ple del nou Parlament, dèiem, serví per constatar que hi ha un home que ja se n'ha anat, que hi ha una dona que sempre hi és i que hi ha un algaidí que ara gaudeix d'una segona oportunitat.Francesc Antich sap que serà president del Govern. Es nota. Ahir no tocava a la cadira. Fins i tot exercí el càrrec que encara no té quan s'apropà als treballadors de Salom, l'empresa d'IB3, que estan en vaga. Compartia somriure amb els seus companys diputats. Sobretot amb tres que seran també presidents: Francina Armengol de Mallorca, Joana Barceló de Menorca i Xicu Tarrés d'Eivissa. Ahir estaven eufòrics. Tenen una majoria ínfima i multicolor, però suficient.

L'hemicicle de l'arc de Sant Martí tindrà, per primer pic en la història, una diputada d'Esquerra elegida per mitjà de la candidatura del PSOE-Eivissa pel Canvi, i que podria acabar fent grup amb el Bloc o anar al grup mixt, territori d'UM. Complicat, eh!

La independentista Esperança Marí, companya de l'eurodiputat Bernat Joan, prometé el càrrec «per imperatiu legal», un fet inusual en una Cambra acostumada a les promeses del PSM i al seu altisonant «sense renunciar al dret d'autodeterminació del nostre poble». Ahir el repetiren Biel Barceló, Joana Lluïsa Mascaró i el menorquí Eduard Riudavets. L'ecologista Miquel Àngel Llauger no hi posà cap afegitó, i això que hauria pogut aprofitar per no renunciar a la lluita contra el canvi climàtic. La resta prometeren sobre un Constitució tacada amb l'àguila imperial i només 10 dels 59 diputats optaren pel jurament. Tots del PP, inclòs l'encara conseller d'Interior i secretari general popular, José María Rodríguez. La gent del PP, també la que hi acudí com a públic, feia mala cara. L'exbatlessa Catalina Cirer n'era una. L'única excepció era l'encara president de l'Autoritat Portuària, Joan Verger. La resta, molts d'alts càrrecs, saben que això s'acaba. Potser Matas escrivia els noms dels qui se'n van amb ell. Potser feia un exercici d'anglès... I quan s'acosta el canvi, surten de davall de les pedres els especialistes a apropar-se al poder. Ahir ja n'hi havia uns quants. En canvi, es trobava a faltar la presència d'algun representant patronal o, com a mínim, sindical.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris