algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
10°

Els habitants retornen al centre històric de Ciutat i els preus pugen

Nombroses promocions d'habitatges, públiques o privades, fan que aquesta zona de Palma cobri vida

El centre històric de Palma ha experimentat un canvi notable en els darrers anys. Barriades històriques com el Puig de Sant Pere o la Gerreria, que tradicionalment han estat degradades i marginades, ara són testimonis del fet que els ciutadans hi volen tornar a viure.

Aquests punts de Ciutat patien de desprestigi social. «Ni si m'ho regalaven, hi voldria estar», es podia sentir fa temps en boca d'algunes dones que abandonaven el carrer del Sindicat quan les botigues ja havien abaixat les portes.

Actualment tot això està en procés de canvi. La població que retorna a aquest barri, però, respon a un nou tipus social. La majoria són persones joves, professionals liberals que opten per viure al centre de la ciutat sense necessitat d'haver d'emprar el cotxe per anar a fer feina o gaudir del seu temps d'oci.

La Gerreria  

Les institucions en són conscients, d'aquest fenomen. Per això fa un any que l'equip de govern de Cort engegà un projecte ambiciós al barri de la Gerreria. Es tracta d'una promoció d'habitatges de lloguer per a joves a un termini llarg de temps.

Aquesta promoció es troba al carrer de l'Hostal d'en Bauló, just devora la plaça Quadrado.
La cosa curiosa és que no és una promoció pública, sinó que l'Ajuntament la concedí a una empresa perquè la gestioni durant anys.
Aquesta revalorització del centre té, tanmateix, un altre caire. I és que els preus dels habitatges d'aquesta zona de Palma han augmentat molt en els darrers anys.

Un redol que experimenta una gran transformació és la Porta de Sant Antoni, on s'estan enllestint una vuitantena d'habitatges d'una promció.

Dalt Murada  

Fa poques setmanes, l'Associació d'Empresaris Immobiliaris de Balears feren saber que el carrer de Dalt Murada "que com indica el seu nom, es troba en aquesta part de la ciutat" era el més car de tot l'Estat espanyol. Així, un habitatge en aquesta zona de Palma pot arribar a valer 9.000 euros el m2.

Un dels factors que fa que aquests pisos s'encareixin, a més de l'emplaçament privilegiat, és que la seva antiguitat i la seva ubicació fan que les finques necessitin reformes integrals per poder ser habitables.

El grup immobiliari Kühn & Partner ha comprovat que en el centre històric la demanda d'habitatges s'ha incrementat i per això des de les seves oficines ofereixen més cases, palaus o finques en aquest indret.

Una altra de les modalitats que està guanyant adeptes és la reconversió de palaus unifamiliars en apartaments de luxe. Moltes vegades les famílies hereves d'aquestes cases emblemàtiques decideixen desfer-se del seu patrimoni. Les promotores són els únics compradors possibles a causa de la seva gran capacitat adquisitiva.

El que fan aquests grups és xapar el palau en habitatges diferents, però sense que les mitjanades siguin coneixedores des de l'exterior.
Per tant, es pot veure que les diferents modalitats urbanístiques de l'interior del centre urbà es diversifiquen.
Els nous habitants, per tant, poden ser gent amb gran poder adquisitiu, joves treballadors precaris, com els habitants amb més pocs recursos, les finques dels quals encara estan sense rehabilitar.

Palma reviscola  

El cert, però, és que el centre de Palma ha reviscolat. S'hi tornen a obrir comerços que actuen de reclam per a la gent. Hi ha locals de moda per anar-hi de nit que de cada vegada tenen més públic. Això fa que aquests establiments actuïn de caixa de ressonància entre el jovent i que de cada pic més vegin els avantatges de viure, sortir i fer les compres al centre històric. I tot això sense haver de tenir la necessitat d'anar al passeig marítm o de comprar en un centre comercial que es trobi en una vorera d'autopista.

D'altra banda, ahir es va conèixer un informe segons el qual els visats d'obra nova per a ús residencial varen caure a les Illes Balears un 6'8 per cent durant els tres primers mesos de 2007 en relació amb el mateix període de l'any passat. En termes absoluts, a l'Arxipèlag es varen comptabilitzar 3.611 visats.

Els visats d'habitatge nou a tot l'Estat varen caure en set comunitats autònomes. Segons les dades que maneja el Ministeri de Foment, la desacceleració dels visats d'habitatge nou es va notar a l'índex general, que en els deu primers mesos de 2007 just pujà un vuit per cent, davant del 18'3 per cent dels certificats registrats al tancament de 2006.

Aquestes dades estan en línia amb les previsions del Banc d'Espanya, que augurà en un dels seus darrers butlletins econòmics la «pèrdua de dinamisme» en el sector de la construcció a començaments del segon trimestre de l'any.

L'organisme dirigit per Miguel Àngel Fernández Ordóñez atribueix aquest retrocés a l'entrada en vigor del Codi Tècnic de l'Edificació, que originà una certa anticipació dels visats en el tercer trimestre de 2006, segons ja va publicar Diari de Balears.

En qualsevol cas, l'informe apunta que el nombre de visats aprovats al llarg de l'any passat encara permetrà mantenir un comportament «dinàmic» de l'edificació residencial en el transcurs de l'exercici actual.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris