algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
13°

Josep Oliver: «Vull pensar que la confiança empresarial es mantindrà, però l'han de donar els polítics»

El president de la Caeb parla de la situació econòmica balear actual i futura amb els canvis polítics

Josep Oliver és la veu de la Confederació d'Associacions Empresarials de les Balears (Caeb) des de fa 14 anys. La seva és una presidència marcada per la discreció i per la intervenció contundent en els moments clau, com en el rebuig de l'autotaxa durant la darrera legislatura. Enguany la Caeb celebra el 30è aniversari. La integren més de 70 organitzacions que representen devers 20.000 empreses de les Illes. Per això, són una entitat clau del món social i econòmic illenc. En aquesta entrevista, Oliver repassa les claus del creixement balear, el futur d'aquest i altres aspectes com les necessitats en infraestructures, imposts o finançament. Sense deixar de banda la política, ara que el canvi de Govern cap al centreesquerra planteja un escenari nou per a tots.

"Quines són les claus del creixement econòmic dels darrers anys? 
"La nostra economia sempre ha tingut una gran dependència del món del serveis. Aquests darrers quatre anys hi ha hagut un moviment a l'alça que ha fet que altres sectors, com la construcció i el comerç, també es desenvolupessin i la nostra economia anàs de cada any augmentant. En tot cas, no ens hem situat a nivells de l'Estat espanyol. La conjuntura turística i la construcció són les bases del creixement. També hi han tingut influència les infraestructures i l'augment de població.

"Tot i així, anam per sota de la mitjana espanyola de creixement...
"Sí, però el nostre nivell de renda és més elevat. És més a prop de les economies europees.

"La demanda d'habitatges i l'obra pública davallen. Se'n ressentirà la construcció, i per tant, l'economia?
"A curt termini, em referesc a un any o dos, no crec que sigui significatiu. És cert que la demanda d'habitatges ha baixat una mica, i que hi ha influït l'augment de tipus d'interès. Encara serà un sector important, però probablement no al mateix ritme. No s'entreveu cap crisi a mig termini.

"Construcció i territori van lligats. És hora de posar fre al primer? 
"Des d'un punt de vista empresarial, no es construeix més del que la gent està diposada a comprar. Es fa difícil decidir què s'ha de limitar. Sí que seria desitjable tenir cura de no fer malbé els indrets tan importants que tenim a l'Illa.

"Quant al turisme, no seria adequat tenir una planificació a llarg termini que ens faci menys dependents de la conjuntura?
"El que no podrem fer és canviar la demanda dels consumidors. El que hem de tenir són uns serveis adequats a allò que el mercat demana, a preus assequibles i amb valor afegit. Quant a intervenir en la demanda, només ho podem fer amb promoció.

"Quines són ara les infraestructures necessàries a les Balears? 
"En temes viaris queden coses que fer, però està bastant resolt amb les actuacions del Consell i del Govern. En sanitat, també, entre el que hi ha i el que està planificat. Les d'educació, amb una altra empenta, també quedaran resoltes. En el turisme l'important és el palau de congressos, per diversificar. L'assignatura pendent és l'ampliació del port de Palma, que a més atreu un turisme que no consumeix territori.

"I sobre la gestió de ports i aeroports? 
"La Comunitat Autònoma hauria de decidir sobre tots els ports de les Illes. Sense cap dubte, també els aeroports s'haurien de gestionar conjuntament entre Govern, ajuntaments i participació de l'empresa privada. A mig i llarg termini el tema de la cogestió quedarà resolt, n'estic convençut. Però són temes complexes.

"Preocupa, l'endeutament de la Comunitat Autònoma?
"Crec que, si es volen fer coses, s'han d'endeutar. Per a totes les infraestructures noves, com les carreteres, s'han hagut de menester doblers. Crec que una part d'aquests hauria de venir d'aportacions des de l'Estat a les Illes, si arribam a tenir un finançament adequat. Crec que el tindrem a mig termini, sigui qui sigui qui governi a Madrid o a les Balears.

"El desenvolupament del REB...
"Demanàvem un règim econòmic i fiscal, almenys tan ampli com el de qualsevol territori insular espanyol o de la UE, i no va poder ser. Els polítics varen perdre molt de temps per posar-se d'acord. Amb l'acord retallat, aconseguírem aquest règim, que ens hauria agradat que fos més ampli.

"Quines han de ser les prioritats del Govern nou? 
"M'estim més esperar per saber quina formació política, ara que pareix que hi haurà el pacte de centreesquerra, es queda cada àrea de govern. És important per tenir una certa visió de com han d'anar les coses. Ells establiran les seves prioritats i nosaltres direm si les consideram bones.

"Què els demanen? 
"Els demanam que facin una bona feina. Com ells mateixos han reconegut, esperam que no repeteixin errors del passat.

"Preocupa l'empresariat, la nova situació?
"A priori, nosaltres continuarem empenyent les nostres empreses. Esperam que hi hagi tan pocs entrebancs com sigui possible per dur endavant la nostra activitat.

"Quina percepció tenen de la situació? 
"El que hi ha, més que res, és molta expectació. El president està definit i és important, però falta saber quines àrees amb la seva ideologia gestionarà cada partit.

"Creis que es manté o mantindrà, la confiança empresarial? 
"Jo crec que sí. Vull pensar que ha de continuar. Però no són els empresaris que l'han de donar al Govern, sinó el Govern als empresaris.

"Hi ha hagut molta satisfacció amb la reducció de l'impost de successions i donacions. Quin és ara el pas següent?
"Reclamaren ara reduccions en l'impost del patrimoni. En l'àmbit estatal ja s'estudia i en l'àmbit autonòmic es podrien fer algunes coses, ja que és un tribut cedit. S'hauria d'homogeneïtzar amb Europa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris