nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

La primera política que entrà a Cort

Antònia Llinàs Mieras era del règim franquista i fou regidora entre 1964-71, quan la dona encara estava silenciada

Es deia Antònia Llinàs Mieras (1910). Va ser la primera dona que entrà dins el món de la política a l'Ajuntament de Palma. Les seves passes en la Institució governamental de Ciutat se situen entre 1964 i 1971, molt de la mà amb la ideologia franquista de l'època. Mieras estigué vinculada a la Secció Femenina de la Falange Espanyola i de les JONS.

La militància de Llinàs envers els ideals del règim, però, no li serviren per poder entrar dins el Consistori per la porta gran. No deixava de ser una dona, en una època en què els drets femenins estaven totalment restringits. Per això, ocupà una regidoria de segona categoria que representava les entitats culturals de Ciutat i s'ocupava dels arranjaments de parcs i jardins.

La seva tasca dins la política coincidí amb els tres batles franquistes que tingué Ciutat: Màxim Alomar Josa (1963-68) i Gabriel Alzamora (1968-1972). Amb el batle posterior, Rafael de la Rosa (1972-76), Llinàs hi coincidí quan fou diputada de la Diputació Provincial de Balears.

Va ser a partir de la mort del dictador Franco i la Transició democràtica, quan el moviment feminista comença a prendre força. La Secció Femenina de Falange Espanyola i de les JONS es mantingué activa, però, fins al 1977, amb el propòsit de tenir un control ideològic sobre les dones. Va ser a partir de la mort del dictador que es desperten nous aires.

Així entre 1978 i 1979, la nul·la vida política de les dones a Palma féu un petit bot qualitatiu. Tres dones més passen a ocupar regidories: Matilde Mulet (població i funció pública), Margarita Lanoquesa (Vies i obres) i Catalina Moragues (Educació i cultura).

Mentrestant, què passà amb els moviments reivindicatius i feministes? Un any després de la mort de Franco es creà a Palma l'Associació de Dones de Mallorca (1976). El mateix any s'escindí el Moviment Feminista Independent, promogut per Teresa Nieto, que editarà la revista Ses Cotorres Alegres, i sorgí el col·lectiu Pelvis, impulsat per Leonor Taboada , que posteriorment derivaria en el Col·lectiu de Dones i el 1984 en l' Associació de Dones per la Salut. El 1981 es crea l'Assemblea de Dones, que anys més tard publicaria la revista Aixa. El moviment feminista tenia l'objectiu, en aquells anys, de reclamar el dret a l'avort, al divorci i a la despenalització dels anticonceptius.

A Palma, la primera gran mobilització feminista es produí el 1985, contra la decisió de l'Ajuntament de la Ciutat de tancar el centre de planificació familiar, que havia funcionat durant els quatre anys anteriors.

Per una altra part, la majoria de partits polítics i sindicats organitzaren grups de dones i es reinicià, així, el debat sobre la militància única o la doble militància, que en altres moments arribà a qüestionar la credibilitat dels partits d'esquerra pel que fa a l'autèntica assumpció de les reivindicacions feministes. En canvi, la credibilitat dels partits de dreta, en aquest sentit, ja no entrava ni a debat.

El 1994 sorgeix el Lobby de Dones de Mallorca, amb un objectiu comú: amb la necessitat d'unir esforços per un mateix projecte a favor de la igualtat d'oportunitats, en contra de la violència de gènere i també amb la idea d'organitzar campanyes de conscicenciació contra la discriminació sexista en qualsevol àmbit quotidià.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris