algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

El cosmopolita Matas abandona la provinciana Mallorca pel mític Miami

La fugida de l'encara president arribà de sobte i en ple període de negociació de pactes

A finals del 1989 i principis del 1990 es produeixen dos fets aïllats entre si que amb els anys convergirien fins a adquirir una gran transcendència per a les Balears. A Madrid es funda el diari El Mundo a l'empara de l'intent de diferents sectors dretans d'enderrocar el Govern de Felipe González arran de l'escàndol dels GAL. A Palma, Gabriel Cañellas ascendeix a director general de la Conselleria d'Economia un fins aleshores desconegut Jaume Matas.

Tot començà a canviar aquells anys. José María Aznar assumia la presidència del PP i iniciava la batalla frontal i directa per acabar amb el felipisme amb el suport, cada cop més descarat, del director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez. Aquest periodista, que començà la seva carrera a l'ABC durant la transició atacant de manera duríssima l'històric PC de Santiago Carrillo, dirigí després durant quasi una dècada Diario 16, que convertí en un tomahawk contra el Govern socialista tot i l'oposició del seu editor, Juan Tomás de Salas. Mentrestant, a Balears el canyellisme començava a protagonitzar un enfilall d'escàndols. L'intent de suborn d'un regidor del PSOE de Calvià acabà amb la carrera política de Francesc Gilet, conseller adjunt a la presidència de Cañellas, i inicià el camí cap a la remodelació de Govern del 1993, en què Matas assolí la Conselleria d'Economia. Mentrestant, a Cañellas li rebentaren dos escàndols més: la suspensió de pagaments de Bon Sosec, el cementeri privat de Marratxí, que afectà l'aleshores batle de Palma, Joan Fageda, i Brokerval, una inversora privada en què va aparèixer la comptabilitat del túnel de Sóller i el pagament de comissions il·legals al PP.

Matas, un home lligat a la direcció del partit de Madrid i amb carrera política paral·lela a l'ascens de l'aznarisme i a la conversió d'El Mundo en l'òrgan ideològic del PP, començà a intuir que s'acostaven grans canvis a Moncloa i al Consolat. I decidí jugar les seves cartes amb habilitat. Tenia bons amics fora, començant per Eduardo Zaplana, antic company d'estudis. També despuntava de manera extraordinària l'empresari de la construcció Florentino Pérez, exsubsecretari d'Estat en l'època de Suárez i home d'extraordinària habilitat per als negocis i per obtenir finançament. Durant aquells anys Espanya rebia quantitats ingents de doblers de la Unió Europea destinats a fons estructurals. Era la gran hora de Pérez, d'Aznar, de Ramírez, de Zaplana i, a poc a poc, de Matas, que mirava cada cop amb més insistència a Madrid mentre Cañellas tenia el cap a Bunyola i a una manera de fer política que Matas considerava provinciana i curta de mires. Un dia de juliol del 1995 Aznar digué a Cañellas: Gabriel, no serás una piedra en mi camino. Te tienes que ir por el bien de España. Cañellas dimití per l'escàndol del túnel i deixà de manera provisional Cristòfol Soler de president. Matas, amb el suport dels seus amics de Madrid, preparà l'assalt al poder. Ho aconseguí el 1996 a força de prometre eficàcia i bona gestió. En principi tenia el suport de Cañellas. Més tard traí el seu pare polític i el va deixar en un racó. Era un nou Matas que estiuejava amb Eduardo Zaplana a l'hotel Parc Natural d'Alcúdia i es feia amb la crema del PP estatal i els seus empresaris modèlics, amb Florentino Pérez de gran vaixell insígnia. Devers 1998, començà a fer-se visible per Mallorca la parella Pedro J. i Agatha Ruiz de la Prada. Anaven al Consolat quasi com si fos ca seva i Matas posà a la seva disposició un vehicle oficial perquè cercassin xalet devora la mar. El trobaren a la Costa dels Pins, propietat de l'antiga família franquista Calvo Sotelo. El xalet tenia una magnífica piscina terrassa il·legal convertida en balcó sobre la mar. El compraren.

Amb això, Matas, que havia tingut notables suports econòmics d'Aznar, perdé les eleccions davant el Pacte de Progrés. Però en aquella ocasió li feren costat poders molt importants. Alguns dels seus homes de confiança que quedaven sense feina foren contractats per la cadena hotelera Barceló, que mantenia -i manté- relacions molt estretes amb Matas. I per a ell arribà el premi gros. Amb Pedro J. i Florentino de grans valedors fou nomenat ministre de Medi Ambient la primavera de l'any 2000. Aznar hi accedí gustós. Foren els grans anys madrilenys de Matas. A l'antic comerciant del carrer de Sant Miquel l'enamora l'ambient cosmopolita del Manzanares, els cops de taló al so de 'a sus órdenes, señor ministro!, els restaurants de maîtres estirats on es parla d'inversions mil milionàries, les corbates de seda italiana... Allà, abarrio de Salamanca, compartint estovalles amb la crema del pelotazo, Matas no enyorava Mallorca tot i ser el president del PP balear. Trobava els illencs gent de pa amb fonteta. Madrid era per elgrandeza; Palma, la terra de Lil·liput. A poc a poc assumia la mentalitat del colonitzador, encara que el seu llinatge és mallorquí problablement de mil anys enrere. Tal volta d'abans de l'arribada de Jaume I. El llinatge Matas apareix a les llistes de jueus gasejats a Auschwitz pels nazis. En aquest cas es tracta de jueus francesos amb el mateix cognom que els mallorquins.

Eleccions
Però a Matas li agraden les grans dimensions. Per això acceptà de mala gana quan Aznar li digué que havia de deixar el Ministeri i ser candidat a Balears el 2003. I sonà la flauta. La fallida de l'esquerra a Eivissa i Formentera li donà la majoria absoluta. Matas s'inflà i convertí els darrers quatre anys en un daltabaix polític i econòmic. El Mundo fou potenciat al màxim i convertit en portaveu de l'extrema dreta. Els atacs contra els nacionalistes de centre foren ferotges. Alhora, Pedro J. es convertí en l'estiuejant il·legal més famós de Mallorca i Florentino planejà fer-se una gran mansió a Andratx, un terme on el seu batle, Eugenio Hidalgo, acabà a la presó per corrupte. El mateix Matas es comprà un casal (Cas Sales Menor) al carrer de Sant Feliu de Palma, probablement a instàncies de la seva dona, Maite Areal. Mentrestant, la terra mallorquina (i l'eivissenca) es poblà d'autopistes, autovies i desdoblaments. El Consolat no cobrava del Madrid socialista les macroinversions, però continuava construint mentre es feia vox populi la massiva compra de terrenys rústics per part de persones probablement a les ordres dels grans constructors madrilenys. Matas féu i projectà línies de metro que havien de passar per terres verges, encara sense construir. A Son Espases Florentino havia d'aixecar un macrohospital enmig de tres milions de metres rústics que tothom s'ensumava que serien requalificats. Mallorca feia sentor de pilotada madrilenya i d'endeutament públic digne de Zimbabwe quan s'anà a votar el 27 de maig. En teoria el PP havia de vèncer sense baixar de l'autobús en un país on cent mil famílies viuen de manera directa o indirecta de la construcció. No fou així. A Matas li mancaren 2.500 vots, i UM, ferotgement atacada per El Mundo, decidí pactar amb l'esquerra. Matas fuig a Miami i Washington, a l'empresa privada, segurament a fer feina per a Florentino. Això sí, se'n va «amb les Balears al cor».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris