muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
11°

El Bloc, els secundaris necessaris

El silenci de la coalició permet que el PSIB i UM puguin negociar

J.T. / LL.P.Palma.
El Bloc és, ara mateix, un dels actors necessaris en la pel·lícula dels pactes, però no hi surt. Hi assumeix voluntàriament un paper secundari. No vol molestar. Per ara espera, sense sortir a escena, perquè altres puguin començar a escriure el guió. El passat 27 de maig la coalició integrada pel PSM, EU-EV i Esquerra visqué una situació paradoxal: el nou actor polític perdia vots i escons -més a Palma que no a la Part Forana- però, a la vegada, es convertia en element indispensable per concretar un pacte entre l'esquerra i UM. A diferència d'UM, ells només poden participar en una de les dues pel·lícules. Conscients d'això, sabedors que no poden treure pit pels resultats i avisats que la seva presència pot molestar el partit que ha de ser conquerit, han optat per mantenir-se en un segon pla i han deixat que siguin els socialistes els qui assumeixin el protagonisme.

El Bloc espera notícies que, de moment, no rep. I la data límit s'acosta. De cop i volta, algunes veus s'impacienten i es reivindiquen. Recorden que hi ha una pel·lícula que no es pot rodar sense ells. I avisen que no hi acceptaran un guió tancat, un paper qualsevol. Hauran de dir-hi la seva. Després tornen a callar. UM no ha descartat públicament la possibilitat de compartir Govern amb el Bloc, però amb la boca petita ha deixat entreveure que preferiria que no fossin a primera fila, que no dirigissin cap Conselleria. La coalició coneix aquesta pretensió i ha advertit que no passarà per aquí. Manté que vol un pacte equilibrat, però ja sap que no serà així.

El Bloc no és el PSM crescut del 1999, que podia amenaçar de no ser-hi. El Bloc només pot ser-hi. Però els altres també ho saben. El seu paper en la campanya ha estat molt semblant al d'Iniciativa a Catalunya i, segurament, prendrà com a referent aquesta formació si té la possibilitat d'integrar-se en un Govern progressista. Vol ser l'esquerra possibilista que garanteixi les petites coses que permeten distingir un Govern progressista i nacionalista. I s'haurà de conformar a exercir aquest paper amb menys mitjans que la resta d'integrants d'aquest hipotètic Executiu. Té dos handicaps: el projecte és jove, té poc nom i encara hi pesen més els partits integrants que el tot. L'altre és la relació amb UM, amb qui ha mantingut posicions enfrontades els darrers anys. I compta amb dos avantatges: el projecte sembla no tenir marxa enrera. I el seu líder, Biel Barceló, és d'una nova generació que no ha viscut els antagonismes històrics entre els seus antecessors del PSM i Maria Antònia Munar. El temps ho dirà.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris