bruma
  • Màx: 16°
  • Mín:

Un estudi determinarà la qualitat de l'aigua de mar de Portocolom

La Plataforma Quin port volem exigí la necessitat de fer l'anàlisi

L'elaboració d'un mapa de fondàries, comprovar si les platges han perdut arena, com es mouen els corrents o la quantitat de sediment en suspensió seran part de l'estudi de dinàmiques que es farà properament a les aigües de Portocolom. Arran de la demanda popular per executar el passeig i després d'haver-se realitzat un estudi sobre l'impacte ambiental, la Plataforma Quin port volem va insistir en la necessitat d'un «Estudi batimètric de dinàmica litoral i biomorfològic de la badia de Portocolom», per tal de determinar les condicions en què es troba l'aigua del port. Aquesta és, segons la Plataforma, una de les prioritats que s'han de tenir en compte a l'hora d'executar les obres de remodelació de Portocolom, sobretot a les zones afectades per la dinàmica.

Per fer l'estudi s'hauran de tenir en compte les obres de dragat, ja que hauran provocat canvis i l'estudi precisarà com poden afectar les intervencions sobre les platges. Aquest estudi de dinàmiques concretarà com es mouen les aigües i la quantitat de sediment que duen en suspensió. Això determinarà la quantitat d'arena que s'erosiona o es sedimenta a les platges, per tal d'executar un projecte per regenerar-les. L'entitat adjudicadora d'aquest estudi és l'Agència Balear de l'Aigua i Qualitat Ambiental i el projecte compta amb un pressupost de 90.000 euros, que són part del pressupost per al passeig. L'estudi se centrarà a analitzar la qualitat de l'aigua i els seus components, com també els corrents de dins el port. Aquestes investigacions duraran un any aproximadament i s'haurien d'ampliar si no s'hagués acabat el dragat. Segons els resultats obtinguts, es veurà si la mar del port tarda més o menys temps a regenerar-se i donarà suport o modificarà el projecte del passeig.

El desembre de 2005, després de 22 anys d'estar instal·lades en el centre de la badia, els pescadors varen retirar les piscifactories, un factor que es considerava determinant per a la millora de l'aigua. Un any després d'això, el particular Miquel Planas Clar va sol·licitar instal·lar, ara a una milla del port, gàbies de cultiu d'orades i llobarros, fet que la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern desestimà per segona vegada. L'any 2003 ja es va negar la petició de Planas i la d'una empresa de Múrcia per al cultiu de tonyines. Ara el Govern tampoc no ha autoritzat la proposta, ja que es considera que els excrements i restes de peixos provocarien un impacte negatiu per a unes aigües que són considerades Lloc d'Interès Comunitari.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris