algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
14°

Dues moixetes voltoneres procedents de Menorca tornen a volar als penyals de Llevant

Els entesos pensen que la superpoblació d'aquests ocells a l'illa veïna pot fer retornar-los a Mallorca

Antigament, el poble cantava: «Es Xoriguer de Morell/ se posava dalt ses roques,/ arruixava ses miloques/ i estojava es polls per ell».

Amb el temps, el poble perdé la cantera i les miloques -o moixetes voltoneres, com els anomenen en alguns pobles- desaparegueren.

Ara, però, i des de fa dos anys, una colla d'aquestes aus torna a volar sobre els penyals de les muntanyes de Llevant, als termes d'Artà i Capdepera.

Fonts de la Conselleria de Medi Ambient asseguren que aquests dos animals provenen de Menorca, on existeix una de les poblacions més denses i més ben consolidades d'arreu d'Europa.

Una de les hipòtesis dels entesos és que aquests ocells haguessin arribat a Mallorca, per la manca de recursos que a Menorca hi ha per a una població creixent de 50 colles.

De totes maneres, els experts asseguren que la població d'aquests carronyaires, a Mallorca, mai fou gaire abundant. Estigué al voltant de la vintena de colles.

A més, cal tenir un altre factor en compte. Els penyalars de Tramuntana ja estan habitats pel carronyaire més gran: el voltor negre. Si la serralada també fos ocupada per les miloques podrien entrar en competència pels aliments. Així i tot, estudiosos de la fauna asseguren que un temps vivien plegats i que cada espècie s'alimentava de carronyes mortes provinents de diferents animals.

Pels voltors, les carronyes més grans, bísties i vaques; i per les miloques, cabres, ovelles i fins i tot algun conill.

L'emperò és que actualment els animals al camp no hi són tan abundants. I quan es moren, la Conselleria d'Agricultura obliga a retirar-los com a mesura higiènica. Per tant, paradoxalment, la població de carronyaires va en augment a Mallorca, però els tècnics de Medi Ambient, quan el menjar justeja, els han d'alimentar de manera artificial.

De moment, sembla que l'àrea més idònia perquè la moixeta voltonera torni és la península de Llevant. La proximitat amb Menorca fa que sigui una zona on de manera natural s'hi desplacin les miloques que Menorca no pot absorbir.

Els al·lots de Manacor podran tornar a cantar, en veure-les fer la barca -planejar: «Moixeta, fes s'escaleta; si no, t'aficaré un pam de ganiveta». És de suposar que aquesta lletra només té sentit metafòric. El gran perill d'aquestes aus és el verí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris