cielo claro
  • Màx: 27°
  • Mín: 26°
28°

Jeroni Albertí, el president més aplaudit

De l'abraçada de Matas amb Cañellas a l'escassa intenció de Soler amb el seu successor

Jeroni Albertí va ser el president més aplaudit en el decurs de l'entrega de les Medalles d'Or pel públic que omplí l'auditori del Conservatori.

El món polític, empresarial, social i cultural se cità per adornar la cerimònia i honorar els guardonats. Des de Gabriel Escarrer i Pep Oliver a Llorenç Bravo i José Benedicto, passant per polítics en primera línia de foc com Ramon Socias o els consellers Joan Flaquer, José María Rodríguez, Aina Castillo, Mabel Cabrer, Lluís Ramis... i d'altres que ja són part de la història, com ara Joan Simarro, Jaume Cladera, Jeroni Saiz, Francesc Gilet o Francesc Obrador, entre molts d'altres.

Aquest auditori és el que aplaudí un per un els homenatjats. Jeroni Albertí sumà un total de 47 segons de reconeixement sonor, abans de recollir el premi i després de llegir el seu parlament. Tutzó i Gabriel Cañellas varen ser els que més s'hi aproximaren: 42 segons d'aplaudiments. Tanmateix, varen ser els discursos de Cañellas i de Francesc Antich els més aplaudits (25 segons cada un). El parlament del president Matas també va ser molt ben acollit (24 segons des del primer aplaudiment fins al darrer. Antich es despistà a l'inici, però va ser el darrer que va fer mamballetes. En total, 22 segons).

Si el moment més emotiu va ser quan Matas i Cañellas es fongueren en una abraçada, el més fred va ser l'escassíssima intenció que manifestà Tòfol Soler en fondre's amb l'actual president. Antich anà a recollir el guardó decidit però confús, sense saber si Matas també el voldria abraçar. De fet, inclinà el cos cap al president i mogué el braç esquerre cap a dalt. De seguida degué detectar que la cosa no anava d'abraçades. La mà esquerra es posicionà sobre el braç dret del president i consolidà una cordial estreta de mans.

Quan Matas estava llegint el seu panegíric sobre Gabriel Cañellas, Soler no pogué reprimir un somriure que tapà amb la mà esquerra. Els ulls, estirats i brillants, delataven que alguna cosa molt interessant devia estar passant pel seu cap. Mentrestant, Matas llegia que «darrere l'aparença de bon mallorquinot, planer, hi havia, tanmateix, un talent polític de primer ordre i un líder tenaç que era perfectament conscient de la circumstància política que li tocava dirigir. Per això, la trajectòria de Gabriel Cañellas transcendeix l'estricta tasca de govern...». Cañellas va seguir amb tanta atenció les paraules com amb una absoluta inexpressivitat a la cara. No mogué ni un múscul.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris