nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

El Morro de sa Vaca serà perllongat per fer-hi una macrourbanització

Jaume Matas visita el terreny i es compromet amb Vicenç Grande, Mathias Kühn i la resta d'inversors

RAFEL CAVALLER. Palma.
El president de la constructora Drac i del Mallorca, Vicenç Grande, ha presentat un projecte al president Jaume Matas per allargar la península del Morro de sa Vaca (Escorca, molt a prop de sa Calobra) i construir allà tot allò que impideix el Pla territorial de Mallorca. Els empresaris immobiliaris Mathias Kühn (Kühn & Partner) i Mateu Sastre (Ibercon) s'han adherit de manera incondicional al projecte, juntament amb el president de Gesa-Endesa, Bartomeu Reus. Les cadenes hoteleres Sol Melià i Iberostar també han assegurat la seva participació.

Grande explicà al president del Govern, Jaume Matas, el projecte durant una excursió «in situ» i de caràcter «privat» a la qual també hi participaren els consellers d'Obres Públiques i Medi Ambient, Mabel Cabrer i Jaume Font, així com els batles de Sóller, Escorca i Fornalutx, i un reduït grup de persones de Presidència.

Grande explicà a Diari de Balears que «la visita era privada, així que no entenc com ho sabeu. Algú ha parlat de demés. Volem fer més gran Mallorca, és cert, i al president Matas li encanta la idea».

Amb certa reticència, Grande informà que ha estat la consellera Encarnación Pastor la que ha batiat el projecte amb el nom de 'Cayo Largo' «en record de tots els mallorquins que viatjaren a l'Havana a fer fortuna». Segons el president de Drac, «ja poden estar tranquils els ecologistes, ja no tocarem ni una pedra més de Mallorca. Ja ho saben els del GOB, se'ls ha acabat la feina. A partir d'ara construirem a Cayo Largo tot allò que voldrem sense molestar ningú». Però, i per damunt de tot, «Cayo Largo permetrà consolidar la situació financera del Mallorca i les seves pretensions de disputar la Champions».

Aquest diari contactà també amb el promotor Mathias Kühn, segons el qual «la construcció de Cayo Largo donarà molta feina. A més, es reciclaran els enderrocs i el fems inorgànic. La terra que falti la durem del Camerun, així que també ajudarem a desenvolupar un país del Tercer Món tan pròxim a nosaltres gràcies a Etoo». En termes semblants es pronuncià Bartomeu Reus, segons el qual «el turisme es veurà beneficiat per Cayo Largo. Una vegada més serem pioners en el camp del desenvolupament sostenible».

L'esborrany inicial del projecte Cayo Largo, que es publica en un gràfic, contempla la construcció de «villas» en primera línia del mar, amb la costa absolutament privatitzada «per evitar problemes com a la Costa dels Pins», segons digué Mathias Kühn. «És lamentable que la gent sigui molestada durant les seves vacances. Anim a tots els residents a la Costa dels Pins a vendre les seves cases i comprar les 'villas'. És la millor inversió econòmica i en tranquil·litat que poden fer».

En aquest sentit, Cayo Largo serà un autèntic vedat a la cubana, perquè l'entrada per terra serà controlada per agents de seguretat a través d'una barrera. Això és el que assegura Bartomeu Reus, expolític del PP i actual president de Gesa-Endesa. «El meu president, el senyor Pizarro, m'ha ordenat invertir sense límits. No descartam construir una central nuclear. Això és extraoficial, però si Gas-Natural ens treu d'Endesa, Cayo Largo serà la nostra Covadonga. Des d'aquí recuperarem allò que els catalans ens volen prendre».

Els batles de Sóller, Fornalutx i Escorca, Simarro, Albertí i Gómez, tots ells del PP, comparteixen també aquest entusiasme. «Sóller estava creixent massa -assegurà Carlos Simarro- i a la fi podrem posar-hi ordre». En canvi, Antoni Gómez, d'Escorca, es mostrava contrariat. «Aquí tenim moltíssim per construir. Encara queden muntanyes verges. No entenc perquè han de gastar tant en moure terra». Joan Albertí també estava inquiet: «Na Mabel (Cabrer) m'ha dit que passarà un escalèxtric per damunt Fornalutx. Això ens llevarà turistes i li he dit que faci passar l'autopista enmig del poble».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris