nubes dispersas
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
13°

Galli: «Avui en dia l'única alternativa que ha sorgit al monopoli prové del programari lliure»

El doctor en informàtica i professor a la UIB defensa els avantatges que té l'opció per a aquest software

El programari lliure i les distribucions de Linux guanyen terreny cada dia que passa com a alternativa al monopoli fàctic de Microsoft. Ricardo Galli, doctor en informàtica i professor de la UIB, n'és de bell antuvi un dels més ferms partidaris. En aquesta entrevista revisa els avantatges que presenta aquest software respecte al model més estès. A pesar que l'espai és limitat per parlar de qüestions, en ocasions, molt complexes, Galli perfila els guanys que se'n poden obtenir des del punt de vista ètic, politicosocial i econòmic. N'afegeix un altre molt important des de la perspectiva del consumidor: la comoditat.

-Programari lliure i programari gratuït són sinònims?
-No. El que succeeix és que, quan és lliure, les possibilitats d'obtenir-lo de franc són molt elevades, sobretot per les tecnologies de la informació i les xarxes.

-Al final, si molta de gent funciona amb còpies pirates i no paga res, què hi guanyam?
-En primer lloc, sentir-se bé amb un mateix. Supòs que fer còpies no autoritzades deu generar alguna casta de dilema moral, perquè es violen llicències i lleis, cada cop més. Des del punt de vista de la independència tecnològica, de generació d'empreses i de coneixement, els avantatges són més evidents.

-Si algú li diu que fa un any que té instal·lada una distribució de GNU/Linux i que li funciona «tan bé» com Windows, què li contestaria?
-Aquesta és en general la resposta majoritària.

-Aleshores, per què canviar? Quin avantatge s'ha obtingut?
-Des del punt de vista ètic, el software ha de tenir un accés irrestricte o lliure. Si uses programes no lliures i un amic et demana una còpia, se't planteja un dilema moral. El programari lliure et permet la solidaritat. Així mateix, ens podríem demanar quin benefici social obté un ciutadà de les Illes Balears del fet que la majoria de gent faci servir Windows o Mac. Serem lliures tecnològicament? Es crearan més empreses i més llocs de feina? De fet, quasi totes les regions del món són la perifèria tecnològica i les Balears són la perifèria total.

-Podríem posar un exemple d'un lloc on s'hagi produït un important desenvolupament econòmic i tecnològic gràcies al programari lliure?
-Abans d'això, m'haurien de respondre quin, després de 30 anys de domini del software privatiu, és el volum de negoci que manejam a les Balears o a Espanya. El volum de negoci de les empreses d'aquí és 5 o 8 vegades menor que la mitjana estatal. L'informàtic és un mercat que tendeix al monopoli. L'única alternativa que ha sorgit al monopoli ens arriba del software lliure. Quina és la competència de Microsoft? GNU/Linux. Quina és la competència de la suite ofimàtica Microsoft Office? L'Open Office, que és programari lliure. Han sorgit moltes iniciatives d'èxit, com l'empresa MySQL, de bases de dades; o Suse, adquirida fa poc per Novell.

-La tendència general és desconfiar de tot allò que és gratuït. La gent se sol demanar què hi pot guanyar aquell que li fa aquest regal.
-És la cultura que tenim. La ministra d'Educació confon «valor» i «preu». És una mostra més de la confusió imperant: allò que no té preu no té valor. S'ha demostrat que els productes de la comunitat de software lliure tenen molta de qualitat. En molts de casos, la llicència del software no lliure no et dóna cap garantia. Quanta de gent, quantes d'empreses, telefonen a Microsoft quan se'ls bloqueja Windows? El software lliure, la cultura lliure es regeix pels mateixos principis que la comunitat científica: l'accés lliure a la informació, el fet de compartir els coneixements sense restriccions...

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris