nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
15°

Clamor davant la conselleria de Pastor pels drets dels immigrants

Tots els sindicats i desenes de nouvinguts se sumaren a la manifestació

Santa Llúcia, patrona dels cecs, no evità que centenars de persones veiessin com tots els sindicats (UGT, CCOO, CGT, STEI-i, USO, i CNT) i desenes d'immigrants reclamaven al Govern que intercedís en la protecció dels drets laborals dels immigrants. Aquesta protesta, que es realitzà sota la fórmula d'una manifestació i sota una estricta vigilància policíaca, va finalitzar just davant la seu de la Conselleria d'Immigració i Cooperació, regentada per Encarnación Pastor.

La mobilització començà reflectint la diversitat cultural, i sobretot socioeconòmica, de les Balears. D'una banda, la colònia sueca i un bon grapat de ciutadans europeus celebraven, cantant, menjant saltxitxes i bevent vi calent Santa Llúcia a la plaça de Cort (més informació a la pàgina 52 d'aquest diari). De l'altra, en el mateix indret, quasi un centenar d'immigrants dels països del Sud i prop de 200 ciutadans nascuts a Balears i a altres bandes de l'Estat, la majoria afiliats als sindicats esmentats, iniciaven una manifestació en contra de l'explotació dels extracomunitaris. Tot i això, la confusió serví perquè Santa Llúcia il·luminàs amb la seva espelma una realitat que molts no poden veure en el seu dia a dia.

A partir d'aquí, la manifestació transcorregué amb tranquil·litat cap a la plaça Major, el carrer del Sindicat, el carrer dels Oms, via Roma, via Alemanya, el carrer de Jesús, fins arribar a Sant Joan de la Salle, on, devora el col·legi Lluís Vives hi ha la seu de la Conselleria d'Immigració.

Precisament ahir s'estrenava aquest edifici, i la seva consellera, si és que a les nou del vespre encara hi era, també a rebre manifestacions. De fet, l'ocasió fou tan especial que no hi faltà cap sindicat generalista de Balears. Aquesta coincidència fou significativa ja que d'ençà de les manifestacions contra la guerra o a favor del medi ambient i el primer de maig del 1999 no succeïa res de semblant. El color el posaren les banderes i els trets físics d'africans, europeus i sud-americans defensant els mateixos drets.

Finalment, el sindicalista Madiop Diagne conclogué la protesta llegint un manifest en què recordava que «tots i totes som immigrants» i que lluitar pels drets dels nouvinguts «és fer-ho pels drets de tots els treballadors».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris