nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

Fiol diu que no té cap opinió sobre el nivell d'estudi de religió catòlica

L'STEI constata una distància entre les institucions i la realitat social

B.P./Ll.L.Palma.
El conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, davant la pregunta de si el preocupava que menys de la meitat dels alumnes de Secundària triàs l'assignatura de religió, va respondre que «no tenc cap opinió respecte d'això».

Tanmateix, Fiol no va ocultar que, al seu parer, l'alternativa a aquesta matèria ha de ser «l'assignatura de fets religiosos, que és una manera aconfessional d'ensenyar la història de les diferents religions». En aquest sentit, va assegurar que desconeix com quedarà, finalment, la llei d'Educació que vol aprovar el PSOE aquesta setmana al Congrés dels Diputats.

Gabriel Caldentey, portaveu del Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament (STEI), constatà ahir un allunyament entre el discurs i la pràctica de les institucions educatives i la realitat social palesada en el fet que els alumnes de les Balears siguin els que menys trien com a opció l'estudi de la religió catòlica. Caldentey es referia particularment al suport explícit que es fa, des de la Conselleria d'Educació, a determinades associacions de caràcter confessional.

En la seva edició d'ahir, Diari de Balears avançà que menys de la meitat dels alumnes de secundària de les Balears estudiava religió catòlica, segons dades oficials del Ministeri d'Educació.

En tots els nivells educatius, les Balears es caracteritzaven per ser una de les comunitats autònomes on menys famílies optaven perquè els seus fills estudiassin religió catòlica. D'altra banda, xocava la constatació que, a pesar de la forta presència d'alumnat immigrant, no existís la possibilitat d'estudiar altres religions.

La pèrdua de pes de l'assignatura de religió catòlica sembla correspondre a una realitat sociològica ferma. De fet, l'any passat el nombre de matrimonis celebrats per altres rituals superà els de la confessió tradicional a l'Arxipèlag. Així mateix, segons el Cens de 2001, les Illes Balears són la comunitat autònoma amb una major proporció de parelles homosexuals censades.

S'hi constatà la presència de 152 parelles homosexuals femenines i de 334 masculines, la qual cosa suposa una proporció de 26 per cada 10.000 habitants. Immediatament per sota de les Balears, s'hi troben les Canàries i Madrid, amb 20 parelles homosexuals per cada 10.000.

En relació al nombre de parelles de fet, la nostra comunitat autònoma, juntament amb Canàries, torna a encapçalar el rànquing estatal. Aquestes unions estables representen el 9% del total de les parelles constituïdes a les Illes.

D'altra banda, tan sols Catalunya se situa per davant les Balears en relació al percentatge de famílies monoparentals constituïdes per una mare separada o divorciada amb els seus fills. Les dades esmentades van en consonància amb el fet que les Illes, juntament amb Catalunya, tenguin la taxa estatal més alta de divorcis i de separacions.

De tota manera, la xarxa privada de centres de confessionalitat catòlica té una presència a les Balears superior a la mitjana del conjunt. A més, l'escola de titularitat privada atén un percentatge de famílies que és així mateix superior a la mitjana, encara que no tota la xarxa privada és confessional. En el darrers temps, el Govern autonòmic ha intensificat el suport als centres concertats amb ajudes per a la construcció de noves aules.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris