nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín:

Les Balears tenen 2.008 argentins amb nacionalitat espanyola més que fa 8 anys

El nombre de llatinoamericans i europeus de l'Est que tenen la ciutadania també augmenta molt

79246

Els llatinoamericans, alemanys i marroquins són els principals col·lectius d'estrangers que es nacionalitzen espanyols.

El nombre ciutadans d'origen argentí que té la nacionalitat espanyola i resideix a les Balears ha augmentat amb 2.008 persones entre el 1996 i el 2004. Així ho recullen les darreres dades de l'Institut estatal d'Estadística -INE- en el padró oficial (actualitzat a l'1 de gener del 2004).

Les Balears hi tenien 20.023 residents nascuts a l'estranger però que ja disposaven de la nacionalitat espanyola. Entre aquests, hi predominen sobretot els llatinoamericans.

De fet, dels 8.960 estrangers amb nacionalitat espanyola més que hi havia el 2004 respecte del 1996, 4.178 són d'Amèrica del Sud, 955 de l'Amèrica Central i 87 mexicans. Aquests col·lectius tenen dret a nacionalitzar-se dos anys després d'haver obtingut la residència a l'Estat espanyol o si el seu cònjuge té la nacionalitat espanyola. En les mateixes condicions es troben els filipins, d'entre els quals 295 han adquirit la nacionalitat espanyola.

També hi ha hagut altres col·lectius que no comparteixen llaços tan forts amb l'Estat espanyol que s'han nacionalitzat a un bon ritme. De fet, 594 alemanys i 437 marroquins han fet aquesta passa, i ara a Balears viu un 39'47 per cent més d'alemanys amb nacionalitat espanyola que fa 8 anys, i un 42'6 més de marroquins.

Finalment, s'estan registrant increments percentuals importants de nacionals espanyols entre els nascuts a Romania (un 398'04 per cent més que el 1996), i en menor mesura d'originaris de Rússia, Hongria, Polònia i Txèquia.

Lluny de cercar un vincle sentimental amb l'Estat que els ha d'acollir, els immigrants que es nacionalitzen ho fan per motius pràctics. De fet, per als extracomunitaris accedir a un passaport de la Unió Europea és l'única manera d'obtenir els descomptes de residents en els transports aeris i marítims. Igualment, molts poden accedir a altres tipus d'ajudes, subvencions o convocatòries d'oposicions que estan limitades a espanyols. També és important que no necessiten desplaçar-se fins al seu consolat, en moltes ocasions a Barcelona, per renovar el passaport d'origen. Finalment, aquests ciutadans obtenen el dret a vot com qualsevol altre espanyol.

De fet, val a dir que aquesta tendència a la nacionalització dels estrangers fa que la capacitat d'influència dels immigrants estrangers augmenti convocatòria rere convocatòria. D'ençà del 1996 hi ha 9.970 estrangers més amb nacionalitat espanyola, dels quals els majors d'edat poden votar. Això suposa que en 8 anys els estrangers amb DNI espanyol gairebé s'han duplicat, ja que han passat de ser un col·lectiu de 10.053 persones a superar les 20.000.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris