nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 22°
24°

Encarnación Pastor: «Aquest càrrec em permet fer realitat la gran il·lusió de la meva vida»

La nova consellera d'Immigració i Cooperació assegura que quan Matas li oferí entrar en el Govern no s'ho va pensar

Encarnación Pastor (Orellana la Vieja, Badajoz, 1946) destaca entre la resta de consellers pel seu accent -extremeny, malgrat que du 26 anys a l'Illa-, per la manera de moure's, encara divagant i, sobretot, per la mirada que passeja. Els seus ulls destil·len la ingenuïtat pròpia d'aquells que acaben d'aterrar a la selva de la política. Matas l'ha elegida per la seva senzillesa i per la mà esquerra que se li suposa amb uns col·lectius que ara 'interessen'. La seva experiència com a presidenta de les Cases Regionals l'han catapultada cap a una responsabilitat que mai no havia pensat assumir. Pastor representa la versió mallorquina del 'gran somni americà'.

-Què fa una persona d'origen humil, treballadora de tota la vida, dins un Govern del Partit Popular?
-El mateix que faria amb un govern de qualsevol altre partit. Tots els polítics han de fer feina per al bé comú i per la societat, i si no ho entenen així estan perduts, aniran malament.

-Com us va convèncer el president perquè acceptàssiu el càrrec?
-Jaume Matas per a mi és una referència. Un líder amb qui sempre ha estat molt fàcil parlar de tot. No és un Déu a un altar, sempre escolta. Quan em va cridar per oferir-me aquesta Conselleria no ho vaig dubtar. Aquest càrrec em permet realitzar la il·lusió de la meva vida, que era dedicar-me a temes socials.

-El dia que Matas us va oferir el càrrec que ara detentau, vàreu ser la primera sorpresa?
-T'assegur que sí.

-Dijous passat, quan prenguéreu possessió com a consellera d'Immigració i Cooperació, ja us esperaven diferents col·lectius d'immigrants amb carpetes plenes de documents. Supòs que sabeu el que us espera.
-Sí, ho sé. La meva intenció és escoltar tothom i anar per feina l'abans possible.

-Què serà el primer que pensau fer demà, quan arribeu al despatx?
-Situar-me i estudiar tots els projectes que estan en marxa. Després, començaré a desenvolupar totes les idees que tenc.

-Vós sou d'Extremadura, jo tenc sang d'aquella terra i estam fent una entrevista per un mitjà en català... Quan hi haurà dos senegalesos fent el mateix?
-Quan els senegalesos entenguin el català com jo l'entenc.

-I aquest serà uns dels vostres reptes?
-Per suposat. I com a mostra que em preocupa aquesta qüestió, et diré que des de la Casa d'Extremadura, que fins ara he presidit, publicam una revista bilingüe.

-La multiculturalitat de Balears està construïda sobre guetos: els colombians per una banda, els marroquins per altra, els xinesos a la seva. Com es trenca aquesta dinàmica?
-Sempre he lluitat per rompre aquests guetos i ho continuaré fent. Per començar, intentarem llevar tots els entrebancs perquè l'obertura d'aquests col·lectius cap a la resta sigui possible.

-Crida l'atenció que la vostra Conselleria mescli immigració extracomunitària amb cases regionals i comunitats d'emigrants a l'exterior... Com es conjugen col·lectius tan diversos?
-Es conjuga des de la idea que tots són persones, amb les mateixes necessitats i els mateixos sentiments. L'únic que els diferencia són els costums. Jo ho sé perquè he immigrat d'una altra comunitat i, per la meva experiència, supòs que m'ha d'anar bé.

-La immigració és un problema?
-La immigració és un trauma. Tots el qui arriben a les Illes Balears ho fan per cercar qualque cosa que no tenen a la seva terra. Jo estic aquí perquè aquest trauma no existesqui.

-Però el Govern balear ha elaborat programes perquè els extracomunitaris puguin tornar als seus països d'origen.
-El que crec és que s'ha d'ajudar els potencials immigrants quan encara viuen a la seva terra perquè no es vegin obligats a deixar la seva feina, els seus amics i les seves famílies.

-Què és el primer que necessiten els immigrants que viuen a les Illes?
-Informació. I abans d'això, llibertat per viure on ells eligeixen, no on els obliguin les circumstàncies.

-Informació i subvencions... poca cosa més podreu fer amb els ciutadans extracomunitaris, tenint en compte que les competències autonòmiques en matèria d'immigració són molt limitades.
-Malgrat no tinguem les competències, hi ha molta feina per fer. Ja ho veureu.

-Els extracomunitaris també haurien de poder votar...
-Les lleis no les invent jo.

-Les Cases Regionals estaran millor que mai.
-S'ha de fer una feina molt semblant. Quan els ciutadans d'altres comunitats autònomes arriben a les Balears tenen problemes semblants als que procedeixen d'altres països.

-Vós defensau la integració sense rompre els vincles amb la terra d'origen. Sona molt bé però no és l'habitual.
-Ha de ser possible. Les arrels i els costums s'han de conservar, però també s'han de respectar les de la terra d'acollida. Jo he predicat amb l'exemple.

-Apostau per una gestió continuista de les competències que ara assumiu?
-Estic segura que la feina que s'ha fet des de la Direcció General de Cooperació, i també en l'àmbit de la immigració, és estupenda. Aprofitaré tot el que estigui en marxa i funcioni.

-Quin pressupost necessitau per fer tot el que voleu?
-Encara no ho sé. El d'enguany esper que basti per abordar els projectes que hem d'executar. L'any que ve ja demanaré el que consideri oportú.

-Acaba de començar la carrera política d'Encarnació Pastor, o això de ser consellera només suposarà un parèntesi?
-La veritat és que encara no ho sé, perquè la gent em comenta aspectes de la meva personalitat que jo no havia percebut abans. Em sorprèn a mi mateixa.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris