nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
25°

La població estrangera empadronada a Balears s'ha triplicat en sols sis anys

El col·lectiu ha passat de representar poc més de 45.000 habitants a 154.000 ciutadans

La població estrangera a les Balears s'ha triplicat en tan sols set anys fins als 154.866 habitants, segons les dades dels padrons municipals recollides per l'INE. Aquesta aportació demogràfica ha donat pas al fet que més del 40 per cent de la població illenca no hagi nascut a les Balears, ja que, amb els peninsulars, els nascuts fora de Balears ja són uns 410.000 dels 980.000 habitants de les Illes. Precisament, aquest col·lectiu serà objecte d'atenció per part de la nova Conselleria d'Immigració.

Pel que fa a l'evolució dels estrangers, aquesta ha estat sorprenent. Concretament, si el 1999 residien a les Illes 45.017 ciutadans estrangers, l'1 de gener d'enguany ja n'hi havia 154.866. És a dir, en set anys la població estrangera ha augmentat en gairebé 110.000 habitants i s'ha triplicat.

Per col·lectius, el majoritari continua essent l'alemany, amb 22.502 ciutadans residents a les Illes, seguit dels marroquins (que ja són 16.133), dels equatorians (que són 16.041), dels britànics (que són 14.744), dels argentins (que són 11.876), i dels colombians (que són 9.259).

Tanmateix, aquestes xifres potser no coincideixin exactament amb les reals de la població estrangera ja que molts de ciutadans que arriben de fora de l'Estat espanyol no s'empadronen. A més, la majoria dels extracomunitaris que tenen doble nacionalitat amb un país de la Unió Europea (UE) s'empadronen com a comunitaris, tot i que hagin nascut fora de les fronteres de la UE.

En aquest sentit, s'ha de destacar el fort increment anual dels ciutadans amb passaport italià. De fet, aquest col·lectiu va créixer un 22'4 per cent en el 2005 respecte al 2004 i ja suma 8.403 residents a les Balears. Una bona part dels nous italians són nascuts a l'Urugai i l'Argentina però han obtengut el passaport del país transalpí gràcies al fet que tenen ascendents italians.

Altres nacionalitats que augmenten a ritmes molt alts són els búlgars, romanesos i xinesos, que conformen la cinquena onada immigratòria de la història recent de les Balears, després de la espanyola, la comunitària, la magrebina i la llatinoamericana.

Pel que fa a les necessitats dels immigrants, segons els darrers estudis sis de cada deu viuen de lloguer o en un domicili que no és de la seva propietat, la taxa d'atur entre el col·lectiu és quasi el doble que entre els ciutadans no estrangers, i encara n'hi ha entre 10.000 i 20.000 que no tenen permís de residència o de treball.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris