algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 22°
18°

Quan el PP volia un concert balear

Crònica d'un conat de reforma estatutària que no fou pres en consideració

«Aquests intents culminaren l'any 1991, quan es va presentar al Congrés una proposició de llei de reforma de l'Estatut que assumia totes les competències no reservades per la Constitució espanyola a l'Estat i preveia, com a fórmula de finançament, el concert econòmic».

«Aquestes proposicions de llei foren aprovades pel Parlament de les Illes Balears, amb l'abstenció o el vot en contra del PSOE i els vots faborables dels altres partits, i no foren preses en consideració en el Congrés dels Diputats».

Aquesta cita del llibre Les claus polítiques del procés autonòmic balear, de Bartomeu Colom Pastor, aixeca acta erudita d'una reforma impulsada des del Parlament balear i que seguí idèntic camí que el conegut com pla Ibarretxe. Aleshores, el Partit Popular de les Illes Balears no el considerà una reforma encoberta de la Constitució ni tengué escrúpols perquè rompés la cohesió territorial i la unitat d'Espanya.

El context polític era molt diferènt a l'actual, segons explica Colom: «Amb caràcter general, ens trobam amb un Grup Socialista més proper a les tesis centralistes que el de l'any 1983; i amb un Grup Popular més autonomista, tant al Parlament com a les Corts Generals, i que havia oblidat les posicions mantingudes uns anys abans».

L'article 54.bis d'aquell conat fixava que «les relacions d'odre tributari entre l'Estat i les Illes Balears vendran regulades mitjançant el sistema de Conveni Econòmic o Concert». Segons aquell text, «l'aportació de les Balears a l'Estat» havia de consistir «en un tant global com la contribució a totes les càrregues de l'Estat que no assumeixi la Comunitat Autònoma».

L'article 10 establia que «les Illes Balears assumeixen en règim d'exclusivitat les competències sobre les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per la Constitució». Això suposava una inversió d'allò establert per la Constitució espanyola, la qual fixa que «les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les comunitats autònomes en virtut dels Estatuts respectius».

No era aquest el darrer dels punts d'irrebatible o dubtosa constitucionalitat d'aquella reforma que es gestà en el moment de màxim esplendor del cañellisme. El 1991, la dreta conservadora obtingué per primera vegada la majoria absoluta al Parlament i als tres consells insulars gràcies al conegut com «Pacte de la Victòria», una coalició preelectoral entre el PP i Unió Mallorquina.

La vida política mallorquina conserva encara, ja sigui en escons o en càrrecs públics destacats, dirigents conservadors que en aquell temps ja eren actius en primera o en segona línia.

Ja retirat de la política activa, per exemple, Alexandre Forcades, que ha estat autor aquesta setmana d'unes polèmiques declaracions, era aleshores conseller d'Economia i Hisenda del Govern balear. El portaveu del Partit Popular, Joan Huguet, tenia altes tasques de responsabilitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris