nubes rotas
  • Màx: 20°
  • Mín: 18°
16°

«Vàrem venir aquí per feina i res no va ser com ens havien promès»

María Laura Calleros i la seva família són immigrants uruguaians

J. AGUILÓ. Palma.
La família Mato Calleros sortí de l'Uruguai a la recerca d'un món millor i decidí traslladar-se a la ciutat nord-americana de Boston. Allà treballaren de manera il·legal, ja que en cap moment no els concediren els papers de residència ni de feina, «però ens guanyàvem la vida i això era molt més del que tenim ara», explica María Laura Calleros.

Però aviat se'ls acabà el somni americà. «Quan Bush va guanyar les segones eleccions, la cosa es va posar molt malament per als immigrants sense documentació i ja no vàrem poder continuar fent feina allà», afirma Marcelo Pablo Mato, l'espòs de María.

Així, decidiren que l'opció millor era trobar un altre lloc on anar a viure i sorgí Espanya com a destinació. No es tractà d'una tria premeditada, sinó tot el contrari. Marcelo és fill i nét d'espanyols, de manera que es posaren en contacte amb l'Ambaixada a l'Uruguai -a través del seu pare- per veure si podien aconseguir els documents necessaris per obtenir-ne la nacionalitat. Des d'allà els comunicaren que no hi havia cap problema, que viatjassin cap a Espanya, on rebrien un permís provisional de treball que, al cap d'un any, els permetria tramitar la regularització de Marcelo com a ciutadà espanyol.

Així, el 8 de març, María Laura va venir a Mallorca amb 2.100 euros a la butxaca per trobar un lloc on viure i una feina provisional, «però ningú no em volia llogar res, perquè no tenia els papers en regla», explica. Al final, aconseguí un pis pel qual hagué de pagar dos mesos d'avançament més un de fiança, de manera que tots els estalvis de la seva família volaren.

Vint dies després arribaren el seu marit i les seves dues filles, però Marcelo no rebé el document provisional de feina i, per tant, tampoc no en podia fer.

Sense ingressos i amb un munt de despeses que s'acumulaven, intentaren resoldre el seu problema, però el departament d'Estrangeria els donava terminis de mesos sencers per tramitar la seva sol·licitud i, en el cas que sortís bé, haurien de viatjar a l'Uruguai per firmar els documents. «El vol d'anada i tornada al nostre país val devers 1.200E i, si no tenim ni per menjar, com se suposa que ho pagarem?», comenta María Laura amb indignació.

Per continuar endavant, i sense deixar de cercar una feina, es posaren en contacte amb Càritas, «almanco perquè ens donassin alguna cosa per menjar, però per a nosaltres quatre només ens donaren un litre de llet, un paquet de fideus, una llauna de mongetes i dues barres de pa».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris