nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 23°
22°

Embussos? En bicicleta ni un, gràcies

Defensors del transport de pedals proposen un canvi social a través de la no-contaminació


Montserrat Montagut, Rosaura Valin, Juan Crespo, Miki Szabo i Lluís Fita són cinc dels prop de cinquanta noms que cada primer dijous de cada mes es reuneixen a la plaça d'Espanya amb les seves bicicletes, per reivindicar la no-contaminació i les bondats de l'exercici físic.

No tenen cap dirigent, són independents i, si van junts, és perquè tots defensen una manera de viure sana que avui dia, amb la moda tuning, no sembla tenir gaire cabuda en la societat. Sigui com sigui, ells defensen el que consideren no tan sols una manera de posar fi als problemes de pàrquing de Palma, sinó també per contribuir a la fi de les guerres per les fonts d'energia no renovable. «És més ràpid i més còmode, causa menys estrès i és molt més fàcil d'aparcar» que el cotxe, en paraules de Montserrat Montagut.

Juan Crespo afegeix que «amb la bicicleta, m'estalvii doblers que amb el cotxe sé ben cert que m'hauré de gastar per posar-hi benzina». En sentir aquesta declaració, tots els companys asseguren que a final de mes es nota de manera considerable el fet de no haver d'invertir en combustible. A més, coincidiren que es tracta d'un mitjà de transport que és beneficiós per a la salut, i defensaren les bondats dels pedals per al benestar de tothom, amb independència de l'edat.

Però no tot és de color de rosa en el món dels ciclistes, i és que tots tenen la seva anècdota -o més d'una- quant a accidents o a moments perillosos. «L'altre dia, en un semàfor en vermell, em vaig aturar i un cotxe que venia de darrere em va esclafar la roda posterior, perquè es pensava que jo continuaria tot i la prohibició», explicava Rosaura Valin. A més, tots afirmaren que per norma general no se'ls respecta, i que sovint els obren una porta d'un vehicle aparcat i han de frenar en sec. «Els taxistes són els més perillosos: es creuen els amos de la ciutat», afirma Juan Crespo. I en qüestió d'aparcament també els ignoren, fins i tot en els reservats per a ells.

De tota manera, i a pesar del que en pugui pensar la gent, no abandonen mai la seva bicicleta, que utilitzen cada dia per anar a la feina i per tornar-ne. És un trajecte que en alguns casos és ben llarg, com en el de Rosaura, que viu a Can Pastilla i fa 45 minuts de recorregut per arribar al seu lloc de treball. I si plou? «Un impermeable», contesta Montserrat, una declaració que produeix l'assentiment dels seus companys, que valoren la llibertat per sobre de tot.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris