nubes dispersas
  • Màx: 19°
  • Mín: 17°
16°

Destrossa entre Inca i sa Pobla

Operaris de la concessionària intenten evitar que es fotografiïn les obres

57960

Un pagès intenta treure fruit d'una terra condemnada.

«Si tornes a fer una foto, esclafaré el cotxe amb vosaltres a dins». L'escena es produeix en un carrer a la entrada de Campanet, just devora les obres de l'autopista Inca-sa Pobla. Qui profereix la frase és el conductor de la imponent excavadora que es pot apreciar a la fotografia. Per un moment, redactor i fotògraf coincideixen. Té raó el Consell: «Mallorca ets tu», l'esclafen i ens esclafaran.

Un poc abans, un superior seu els havia convidats a abandonar les obres. «No podeu estar aquí ni fer-ne fotos, llevat que rebi instruccions contràries», els digué mentre teclejava el mòbil. Els segueix fins al camí, on ells es troben amb l'envestida de la màquina, i dóna suport a l'operari.

La perllongació de l'autopista Palma-Inca començà enmig d'una contestació considerable, sobretot a Campanet, municipi governat pel PSM i que es veia molt afectat per aquesta infraestructura. Pareix que les indemnitzacions als expropiats aconseguiren asserenar els ànims. Però qualque residu de mala consciència, alguna percepció de contestació deu surar en l'ambient, quan s'intenta evitar que quedi constància gràfica de les obres i es recorre a la intimidació violenta.

Per què tant de secret amb aquesta immensa ferida enmig del camp mallorquí, que es pot percebre des de tots els angles? Aquesta mateixa setmana, la redacció d'Inca d'aquest diari s'havia interessat per la construcció de les rotondes elevades a Búger, Inca i Campanet, o a l'enllaç amb les carreteres de Pollença, Alcúdia i sa Pobla. Impliquen la construcció de grans ponts de formigó que alteren de manera notable la configuració del paisatge.

La Conselleria d'Obres Públiques es negà a proporcionar-ne informació. Es limità a remetre la premsa a un fulletó repartit quan s'iniciaren les tasques.

Aquest era el motiu que el redactor i el fotògraf fossin dijous a Campanet, al camí de ses Coves, emmig d'un temporal d'immenses onades de terra remoguda, amb les zones de calma que representen fragments d'horts i de finques que sobreviuen a la devastació. Un residu de paisatge humà entre tant de metall hi emergia solitari, com el supervivent d'un naufragi, amb la presència d'un pagès d'edat i impertobable que conreava les restes del seu hort.

L'actitud dels professionals de la concessionària anà en la línia que havia tingut la Conselleria un dia abans: no facilitar la tasca informativa. Maria Isabel Cabrer, la consellera, no visita mai aquestes obres, iniciades fa un any i que ja s'han cobrat el seu tribut de sang. Alfredo Serrano Martí, de 27 anys, morí, esclafat, a finals de maig, ja que la seva grua bolcà. Entre acusacions d'incompliment de la normativa laboral, la consellera es limità a constatar que hi havia obres i que s'hi produïen accidents «per desgràcia o per mala sort». L'oposició parlamentària no té gaire més sort que la premsa en demanar informació sobre un projecte dotat inicialment amb un pressupost de sis milions i mig d'euros.

La destrossa del paisatge rural i les dimensions faraòniques de l'autopista són prou evidents per als vianants. Les fotografies de Miquel Àngel Canyelles que acompanyen aquest article tenen una eloqüència que el text no aconseguiria mai.

El futur de Búger i de Campanet és prefigura quilòmetres abans, al polígon d'adossats que existeix a l'entrada d'Inca, ben aviat tan a prop de la platja d'Alcúdia com de la plaça d'Espanya. És el progrés i la prosperitat que s'havien venut en forma de seguretat a la carretera i amb una contradictòria i indissimulada invitació a la velocitat. Hi ha habitatges visats per a una superfície equivalent a tres milions de metres quadrats. La perifèria d'aquests pobles i els costats de l'autopista ofereixen prou espai per col·locar-los.

I, quan triomfa la lògica de l'asfalt i del ciment, la mateixa setmana que es coneixen destrosses a la Font de la Vila, sembla com si el moviment ecologista hagués perdut l'alè. En la inauguració de l'autopista cap a Llucmajor, no hi hagué cap acte de protesta. Dissabte, el redactor hi transitava i no podia evitar demanar-se si, per millorar la carretera anterior, era necessària aquella pista immensa d'aterratge, a la qual sobrava espai de pertot.

Era la mateixa impressió que va tenir dijous mentre es dirigia cap a Campanet: això sembla un excés i, perquè reti, serà ben necessari que el parc automobilístic s'incrementi. Serà un altre símptoma «del progrés i de la prosperitat», aquell eslògan de Gabriel Cañellas, adaptat ara a la «Nueva Mallorca».

Qui hi passi i hi miri, veurà l'abundància d'immigrants del sud entre els operaris. No deixarà tampoc de constatar el cinisme que suposa. Els mateixos àmbits socials que reneguen del fenomen migratori són els que incentiven la construcció d'infraestructures mastodòntiques que exigeixen la contractació de personal vingut de fora.

L'autopista és immensa; les excavadores són immenses; els munts de terra aixecada, descomunals; la previsió del trànsit, impensable; les quarterades ocupades, incomptables... Mallorca és tan petita com abans. No ha crescut físicament. Pereix en el parèntesi entre dues saturacions. La de les darreries dels noranta i la que vindrà a continuació. De tornada, es mig entén que Cabrer no hagi visitat les obres. I és possible demanar-se si, quan s'inauguri, no hi anirà ningú a dir: «Això no s'ha fet en el meu nom».

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris