algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

«Diari de Balears» comprovarà si es respecta el dret de pas a Costa dels Pins

Demana a Socias que se n'informi la Guàrdia Civil i la seguretat privada de Pedro J.


Diari de Balears ha informat Delegació del Govern a les Balears que exercirà en els pròxims dies el dret de pas pel litoral de la Costa dels Pins, al municipi de Son Servera. L'objectiu d'aquesta visita és conèixer si es respecta la suspensió de l'ús de la piscina i del solàrium que estan situats davant de la casa de la família Ramírez-Ruiz de la Prada.

A principi del mes de juliol, aquest diari penetrà en el recinte, prèvia comunicació amb Delegació, i pogué comprovar que la piscina era buida i les terrasses també. Això no obstant, i arran dels incidents del passat dia 13, quan guardes jurats hi impediren amb violència el pas a representants polítics i socials, aparentment es constatà que la piscina s'havia omplit d'aigua i hi havia gandules al solàrium.

El Ministeri de Medi Ambient en suspengué l'ús públic i no ha autoritzat el privat, com recordà dijous passat en un comunicat oficial el departament que dirigeix Cristina Narbona.

Per comprovar la situació de la piscina, Diari de Balears s'ha dirigit a la Delegació del Govern a través d'un escrit registrat divendres passat en què s'explica que un equip de periodistes es desplaçarà fins a la Costa dels Pins i accedirà al litoral. El document demana que «s'informi la Guàrdia Civil de la zona i també el gestor de la piscina pública que s'exercirà el dret de pas pel domini públic, perquè insti en tot cas els propietaris del xalet annex a no propiciar ni provocar situacions o escenes de violència com les registrades recentment, ja que aquesta no és en cap cas la intenció».

Comunicació
Això no obstant, l'escrit puntualitza que «en cas que s'hagi restringit el dret de pas per aquest lloc del domini públic -de la qual cosa no tenim constància oficial- pregam que ens ho comuniquin amb la major brevetat possible».

El cas de la piscina de Pedro J. Ramírez ha tengut una gran repercussió en els mitjans de comunicació espanyols.

En un article signat per José Manuel Ponte a La nueva España d'Oviedo, per exemple, es pot llegir que «la capacitat de cridar i atreure l'atenció d'aquest famós periodista només es comparable amb la d'aquelles nines de les aventures de Guillermo Brown. Unes nines d'aspecte enganyosament candorós que amenaçaven de cridar, en un to persistentment alt i agut, si no se'ls complien els seus capritxos».

10 RAONS QUE FAN DE LA PISCINA DE RAMÍREZ UN CAS ÚNIC

La piscina de Pedro J. Ramírez és un cas únic al litoral espanyol. Així ho reconegué la mateixa ministra el mes de juny passat i així ho confirmen les següents singularitats:

La piscina de Ramírez és l'únic cas de piscina amb «cobertura legal» perquè la Llei de Costes de 1988 prohibeix expressament que hi hagi instal·lacions d'aquestes a la zona del domini públic maritimoterrestre. És cert que a la costa espanyola poden existir piscines semblants, però no tenen permís.

Només va passar mig any des del moment que la Direcció General del Ministeri de Medi Ambient rebé la sol·licitud per «legalitzar» la piscina (30 de juny de 2000) i el moment en què se'n firmà una concessió per a «ús general, públic i gratuït» (23 de gener de 2001).

Demarcació de Costes de Balears realitzà un informe el juny de 2000 en què advocava, conforme a la Llei de costes, per demolir la piscina i convertir-la en «zona enjardinada» d'ús públic.

El peticionari mai no presentà un projecte que garantís el dret de pas i que regularitzàs l'ús públic de la zona. Als plànols del projecte tampoc no apareixen delimitats els accessos públics, ans el contrari, sobresurten els murs que ho impedeixen.

La concessió que regula l'ús de la piscina mai no s'ha publicat al BOE, com exigeix la Llei de costes. Al marge d'altres consideracions jurídiques, això significa que la norma no pot obligar a aquells que no l'han poguda conèixer.

La persona que sol·licità la concessió, la viuda de l'acadèmic Joaquín Calvo Sotelo, pretenia que el Ministeri li renovàs un permís d'ús privatiu que li fou concedit en temps de Franco i que el 2000 feia 17 anys que havia caducat. Però el més sorprenent és que quan es dirigí al Ministeri ja no era la propietària de la casa situada davant de la piscina, perquè l'havia venuda a una societat administrada per Pedro J. Ramírez.

Pedro J. Ramírez inscrigué el 1999 la piscina i la terrassa com de la seva «propietat» en el Registre de Manacor. Però es dóna la circumstància que en aquell moment la piscina i la terrassa ja havien estat formalment rescatades per l'Estat i no existia cap llicència que possibilitàs inscriure la «propietat».

L'agost de 2004 els escortes de Pedro J. Ramírez negaren el pas i l'ús de la piscina a Jaume Sastre. No tenien cap dret a fer-ho. Això no obstant, el Ministeri de Medi Ambient arxivà la denúncia sense precisar per què.

El juny de 2005, el Ministeri suspengué l'«ús públic» de la instal·lació i donà un termini de tres mesos a Ramírez per presentar un projecte de viabilitat. El Ministeri acceptà que Ramírez es convertís en «gestor de piscines públiques», una figura legal més que dubtosa en aquest cas, perquè ve a reconèixer una transmissió presumptament fraudulenta dels drets de la concessió, cosa expressament prohibida per la Llei.

El Lobby per la Indepèndencia presentà un recurs contenciós administratiu contra la concessió de 2001, ja que entén que aquesta ordre ministerial no s'ajusta a dret. El Tribunal Superior l'ha acceptat a tràmit. Mentrestant, la família de Ramírez continua exhibint-se a les revistes de moda devora la seva «piscina».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris