bruma
  • Màx: 18°
  • Mín: 10°
10°

El preu de l'habitatge ha crescut set cops més que els ingressos familiars

Les famílies de Balears són les que més anys necessiten per poder pagar la casa

El preu de l'habitatge a les Illes ha augmentat set vegades més que els ingressos de les famílies residents a l'Arxipèlag. Des de 1996 fins al 2003, Balears és la comunitat de l'Estat on menys han crescut els salaris de les llars i, en canvi, també és l'autonomia on més s'han encarit les cases. Aquesta situació explicaria per què les famílies de l'Arxipèlag són les que més esforç han de fer per accedir a un pis.

Així es desprèn d'un informe de Caixa de Catalunya que analitza l'evolució d'aquests components des de l'any 1996 al 2003. Segons aquest estudi, mentre a la resta de l'Estat els ingressos nets assalariats de les famílies s'han incrementat un 34'5% en aquests set anys, a les Illes només han augmentat un 23'4% i han passat dels 17.993 euros de l'any 1996 als 22.211 del 2003. Per contra, el preu d'un habitatge tipus s'ha encarit a les Illes un 179'3%, gairebé el doble de la mitjana espanyola (un 106'2%), i ha passat dels 85.045 euros que costava l'any 1996 als 237.530 euros del 2003.

La situació inversa s'observa en el cas d'Astúries, que veu com els preus s'incrementen relativament poc (un 69'4%), mentre que el salari net per llar registra un creixement conjunt alt (40'8%) en relació amb el que passa a la resta del territori espanyol (34'5%).

Tot això ha provocat que les famílies de l'Arxipèlag es converteixin en les que més esforços han de fer per pagar ca seva. Mentre que a la resta de l'Estat les famílies poden pagar el pis amb els ingressos de set anys, a les Balears se'n necessiten 10'7. I això tenint en compte que el 1996 hi havia cinc comunitats amb més dificultats.

Al fet que Balears sigui la comunitat on més esforç s'ha de fer per accedir a un pis també ha contribuït un altre aspecte: les Illes han estat la comunitat on menys ha pujat la ràtio d'assalariats per llar, que permetria millorar la capacitat adquisitiva ja sigui per l'increment d'assalariats a la família o per un augment de l'ingrés d'aquells membres que perceben un salari o una pensió.

L'estudi arriba a la conclusió que, tot i haver-se produït un increment de l'esforç de les famílies per accedir a un pis en totes les comunitats autònomes, aquest no ha estat igual a tot arreu i les comunitats que s'han vist més afavorides per les millores de la capacitat adquisitiva, com Astúries, Galícia o Castella-la Manxa, han patit menys els increments de preus de l'habitatge, i a l'inrevés.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris