algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Sempre alerta que no hi hagi incendis

Cinc brigades mòbils de l'Institut Balear de la Natura vigilen les zones forestals de les Balears

M.FUENTES.Palma.
L'any passat es registraren 132 incendis forestals a les Balears que van arrasar unes 80 hectàrees de vegetació forestal. Des que va començar el 2005 i fins al 15 de juliol, s'han cremat unes 350 hectàrees de massa forestal a les Illes. Enguany, i arran del que va succeir a Guadalajara, les mesures per prevenir incendis s'han endurit, amb la prohibició de fer focs a les zones recreatives, que probablement es mantendrà fins a l'arribada de les primeres pluges. L'Institut Balear de la Natura (Ibanat) s'encarrega de vigilar les zones on està vigent la prohibició de fer-hi foc.

Per a aquesta tasca, disposa de 25 punts de vigilància fixa a les Illes, 18 a Mallorca, 5 a Eivissa i 2 a Menorca. A Mallorca, a més de les 18 torres, es tenen cinc unitats de vigilància mòbil, que consisteixen en un vehicle pick-up que es mou pels indrets on les torres no tenen suficient visibilitat, com la zona de Banyalbufar.

A l'estiu, les brigades d'Ibanat es dediquen de ple a l'extinció d'incendis i a l'hivern, s'ocupen de les tasques de prevenció i manteniment de les faixes auxiliars i dels tallafocs, que arriben als 25 metres a les voreres dels camins.

Alberto Comino és el capatàs general de muntanyes d'Ibanat. Afirma que cada dia hi ha petits incendis en què la superfície cremada arriba als 2.000 metres o a la mitja hectàrea. Els més importants d'enguany foren l'incendi que es produí a Capdepera i el foc d'Eivissa, que es va controlar la setmana passada i que va cremar 30 hectàrees.

Comino considera que a causa dels incendis que es registraren durant el 1995 i el 1996, la prevenció i l'extinció ha anat millorant d'any en any. També pensa que actualment és molt difícil que hi hagi un incendi de gran magnitud, ja que s'haurien de donar condicions molt extremes, com ara que el foc comenci a les darreres hores de la nit (les brigades aèries no poden sortir fins que no s'ha fet de dia) o que les condicions meteorològiques no siguin favorables.

Un dia normal en una torre de vigilància comença a les 11 del matí i s'acaba a les 8 de l'horabaixa. A cada hora, es redacta un informe per garantir que tot va bé. Al menor indici de fum (si és blanc o marró, vol dir que el foc crema vegetació; si és negre, prové de zones urbanes com els abocadors) s'avisa per ràdio la central, s'informa de les coordenades exactes, la distància i els quilòmetres, a més del número de la torre des d'on s'ha vist. Sovint es produeixen falses alarmes per detonacions de les graveres, per exemple.

Si el fum indica que hi ha foc, el més important és determinar si hi ha necessitat d'ajuda aèria. Si el foc no és gaire gran, amb l'operatiu d'extinció terrestre és suficient. Està format per brigades de 7 persones cadascuna, 5 vehicles pick-up amb dues persones i un dipòsit de 500 litres d'aigua. Les tanquetes, controlades per dues persones, estan equipades amb 40 mànegues que arriben a una llargària de 1.100 metres. Quan s'ha sol·licitat ajuda aèria, el primer a arribar al nucli del foc és un helicòpter amb base a l'aeròdrom de Son Bonet. Després arriba un dels dos avions Air-Tractor, el vermell per als focs que es declaren a la zona de Ponent, i el blau, que actua al Llevant. En total, l'Ibanat disposa d'unes 350 persones per extingir els grans incendis.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris