muy nuboso
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
17°

Un al·lot de de 15 anys es precipita des d'un 9è pis a Son Canals i resulta il·lès

Fernando Miranda caigué dret damunt un sostre d'uralita

Un parell de rascades a la cara, als braços i al pit són els únics senyals que queden a Fernando Miranda, de 15 anys, després de caure des d'un novè pis al carrer Metge Josep Darder de Palma. Ahir, el seu pare, Antonio, encara amb els ulls una mica envermellits per l'emoció, no es podia avenir del que havia succeït: «És increïble. Per molts anys que visqui mai no em creuré que no li hagi passat res. Ahir (dimarts) era el dia dels Àngels, i un àngel és precisament el que ha salvat Fernando».

L'accident tingué lloc sobre les 19.00 hores de dimarts, quan Fernando anà a una finca de l'esmentat carrer en la qual viuen un parell d'amics de la seva colla. El grup de Fernando es trobava al portal de la finca xerrant, quan un grup de joves d'ètnia gitana se'ls acostaren. Segons Fernando, un d'ells l'increpà i li tirà una bossa de patates fregides a la cara. Després de l'incident, el jove s'espantà i decidí refugiar-se a la finca. Pujà per l'ascensor i anà fins a la terrassa. Allà estigué deu minuts, fins que el seu amic Christian decidí pujar a cercar-lo. Fernando sentí llavors uns renous i pensà que es tractava dels mateixos al·lots amb els quals havia tingut l'incident, per la qual cosa començà a caminar pel terrat. En el seu recorregut es trobà amb una reixeta que separa dues finques i decidí escalar-la per passar a l'altre costat, a la recerca d'una sortida. Tanmateix, Fernando no podia imaginar-se que els perns que subjectaven la reixeta en terra estaven podrits.

Quan es trobava agafat al reixat, els ancoratges començaren a cedir sota el seu pes, descrivint una trajectòria que l'apropava cada vegada més cap a la vora del pati interior. En aquell precís moment, Christian arribà al terrat i veié com el seu amic lliscava sense remei, agafat a la reixeta. Quan intentà agafar-lo, el jove caigué al pati interior.

Durant tota la caiguda aconseguí mantenir la posició vertical i, en arribar a baix, caigué dret damunt un petit sostre d'uralita. «Mentre queia, pensava: ja està, tot s'ha acabat. Després vaig notar com els meus peus s'enfonsaven en la uralita i llavors crec que em vaig desmaiar. En despertar-me, pensava que estava vivint un somni, que no podia ser que fos viu», comentava ahir Fernando amb gran naturalitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris