algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

«Deman perdó als qui han confiat en mi»

Jopela accepta finalment posar-se en mans dels metges i retirar-se a l'hospital de Periche

JUAN CARLES PALOS. Enviat especial a l'Everest.

Eren les dotze del migdia i el cel començava a tancar-se sobre el camp base de l'Everest, a 5.300 metres. Els ulls de Jopela eren plens de llàgrimes i gairebé no podia articular paraula. «Deman perdó a tota la gent que ha confiat en mi», digué amb veu tremolosa abans de prendre el tirany de la morrena de la glacera del Khumbu en direcció a la seva retirada anunciada. Un xerpa l'acompanyarà en el camí de retorn.

L'aire gelat que pujava del fons de la vall era l'anunci d'una altra horabaixa de neu i fred. «Me'n vaig a curar-me», va declarar, consentit, Jopela. Un breu i intens comiat dels xerpes, a més de les abraçades emocionats amb els companys d'expedició, marcaren l'inici de la marxa de l'escalador mallorquí cap a l'hospital de Periche, així com li havia prescrit el metge de l'expedició, Jaume Borràs, per tal de posar remei al principi d'edema que li havia diagnosticat.

«Allò que més greu em sap és que torn amb les mans buides», lamentà l'expedicionari mentre li donava l'esquena a la casacada de gel del Khumbu i al que ha estat el somni de la seva vida: sentir l'abraçada propera i carinyosa de la Deesa Mare de la Terra (Sagarmatha) al cim més alt de la Terra, l'Everest (8.848m.). I mentre Jopela iniciava el seu retorn, la piràmide de gel resplandent i roca fosca estriada s'amagava entristida darrera un impressionant conjunt de niguls grisos.

Tolo Quetglas, el seu amic de tota la vida, l'acompanyà una estona per tal de fer menys dur l'abandó de Jopela. Mentrestant, Oli i Tolo Calafat es despedien emocionats del seu company d'expedició als peus de la glacera. «Convé reconèixer que es necessita molt de valor per prende una decisió com aquesta», valoraven els companys de Jopela.

L'escalador, a punt de complir els 50 anys, ha rebut tot el suport i comprensió de la seva família, la seva dona Maria del Carmen i les filles Ainhoa i Lorea, que l'havien empès fins a aquesta gran aventura -la més gran de la seva vida- però que no ha estat suficient per superar aquest entrebanc que se li ha entravessat en el camí al sostre del món. «Un any fent feina en aquest projecte i en dos dies tot se n'ha anat a norris».

La passió de Jopela per la seva família es demostrava a totes les converses a la tenda-menjador del camp base. Ell rebia cada dia correus electrònics que li enviava Ainhoa i que compartia orgullós amb la resta dels seus companys d'expedició. Les seves filles l'animaven constantment a seguir endavant. «No afluixis, campió», li deien.

Però Jopela ha hagut d'acceptar finalment posar-se en mans dels metges i baixar fins a l'hospital de l'Himalayan Rescue Association de Periche, devers mil metres per sota del camp base, on haurà de romandre fins que es recuperi del tot. «Un simple constipat i un principi d'edema han acabat amb jo», lamentà. Tanmateix, el tractament de xoc que havia rebut no havia fet altra cosa que emmascarar els símptomes del seu dolor i atorgar-li un fals benestar. La decisió l'ha presa, precisament, després d'haver passat un vespre horrorós.

Molt probablement, un cop curat de l'edema pulmonar, l'escalador seguirà la marxa de retorn a Lukla, des d'on volarà fins a Katmandú. A la capital de Nepal, l'expedicionari esperarà la resta del grup per tornar junts a Mallorca, tal com li han suggerit Oli i «els dos Tolos».

Els xerpes pujaran avui al camp II les 36 botelles d'oxigen que encara resten al camp base. A continuació, aquest cap de setmana muntaran el camp IV, a 8.100 metres d'alçada. Mentrestant, els membres de l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» confien poder reiniciar l'atac a la gran muntanya el pròxim dilluns, sempre que el temps ho permeti.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris