algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 10°
15°

La bona i variada cuina del camp base

Jopela arribà ahir de Dingboche mitjanament recuperat de la seva malaltia pulmonar

Jopela retornà ahir migdia al camp base després de passar un parell de dies a Dingboche, on sembla que s'ha recuperat bastant bé de la seva afecció pulmonar. Tot i això, l'antibiòtic que ha pres aquests darrers dies l'ha debilitat una mica i encara tosseix amb insistència. Tot i això, la seva intenció és incorporar-se al grup en el procés d'atac a la gran muntanya, tan aviat com li sigui posible.

Per la seva banda, Oli i «els dos Tolos» (Quetglas i Calafat) arribaran avui horabaixa després d'haver assolit el camp II, a 6.400 metres, al bell mig de la vall del Silenci. L'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» continua fent passes cap al cim, tot i els petits entrebancs que van sorgint. En aquest sentit, convé recordar que Tolo Calafat camina amb sengles bòfegues als talons.

La vida en aquest racó de la glacera del Khumbu no permet excessius luxes. La senzillesa és la norma que regeix a la «ciutat de niló». Tot i això, a l'hora de berenar, dinar o sopar, un sempre s'hi pot trobar alguna petita sorpresa gastronòmica, com un pastís de poma, una pizza variada o una truita amb patates. A més, és clar, de les «delicatessen» pròpies de la cuina nepalesa, com el «sherpa skou» (una potent sopa de verdures, carn i patates) i el famós «dal bath» (arròs amb puré de llenties), entre altres plats.

I qui és el responsable de «la bona cuina» al camp base? Un nepalès nascut fa 37 anys a Kharikhola, a la regió del Solu Khumbu. El seu nom és Nama Wongdi Sherpa, és pare de dues nines de 14 i 9 anys, respectivament, i d'un nin de sis, i des de 1996 es dedica a fer de cuiner per a les expedicions que arriben a l'Himàlaia, després d'haver exercit de xerpa d'altura durant deu anys.

La feina de Nama sols l'ocupa durant sis mesos a l'any -actualment no té altra ocupació més que aquesta- i amb el que guanya -no ens ho vol revelar- diu que en té prou per mantenir tota la família a Katmandu. Tot i això, la seva exquisida amabilitat fa que no perdi mai el somriure. Fins i tot als matins, quan les temperatures encara es troben sota zero i tots compareixem alhora a la tenda menjador amb una fam que ens empeny, ell ens ofereix «a la carta» unes magnífiques truites amb formatge, capaces de fer reviure un mort, o els irresistibles «pancake».

Nama és el responsable d'organitzar tota la intendència de l'expedició mallorquina al camp base. Tan sols compta amb dos ajudants, els quals procuren que no falti mai el te o l'aigua calenta per a les infusions durant el dia. Perquè tot això sigui ara possible, devers 55 iacs hagueren de carregar des de Namche Bazar les poc més de tres tones de material, entre menjar, tendes, fogons i un llarg etcètera d'estris de cuina, entre altres coses, necessaris durant aquests dos mesos d'expedició.

Quant a la marxa d'aquesta, és molt probable que a començaments de maig el grup deixi instal·lat el camp III, a 7.200 metres d'altura, mentre cadascun dels membres continuen amb el seu procés d'aclimatació. Fins a mitjan mes no se sabrà la data precisa per envestir l'atac final al cim, previst inicialment per devers el 22 de maig.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris