algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Un matí d'emoció i enyorança al camp base

Els expedicionaris seguiren via satèl·lit el reportatge de les seves famílies del Grup Serra

Joan C. Palos

Eren les set i mitja del matí i l'ambient era gèlid. El vespre havien tornat a caure les temperatures devers 15 graus sota zero i la neu havia estès una fina capa blanca per tor el camp base. Mentrestant, el sol començava a treure el nas per darrere l'espatlla oest de l'Everest. Naixia un nou dia per a l'expedició «Mallorca a dalt de tot».

Emperò, Oli i «els dos Tolos», llevat de Jopela que és a Dingboche, no es podien imaginar la sorpresa que els esperava a la tenda menjador. L'ordinador i el mòdem via satèl·lit eren a punt per mostrar-los el reportatge que els diaris del Grup Serra els havia preparat al voltant del seguiment que feien les seves famílies d'aquesta expedició.

«Orgull i enyorança» en els titulars, uns sentiments compartits pels escaladors, que havien de fer esforços per aguantar-se les llàgrimes en veure les imatges i declaracions dels seus familiars. Les noves tecnologies eren, per una vegada, més humanes que mai.

Immediatament es produïren les declaracions. Tolo Quetglas botà emocionat i digué que «jo també els estim molt a tots tres -Queta, Marc i Claudia- i els vull dir que les muntanyes de Mallorca ja me les conec molt bé i un pic en la vida havia de provar d'escalar la més alta del món».

Quan a les natilles que esperen a Tolo Calafat en arribar a Palma, l'expidicionari li vol dir al seu fill Miquelet que no passi pena, «estic fent règim per poder engolir-me tot el carregament». Amb enyorança, Tolo C. recordava durant el berenar els instants viscuts amb la seva dona Marga i el seu fill, i que prest tornaran amb més força.

Ningú se'n salva d'aquest bagatge sentimental, que acompanya qualsevol alpinista fins al seu cim, i que només ell pot arrossegar costa amunt. Així, Oli també expressà el seu orgull personal pel suport reburt per part de la seva família i, als seus germans María José i Carlos Olivieri, els recomanà «que s'abriguin molt» si volen compartir tot el que ell sent.

Jopela és l'únic que no pogué seguir ahir en directe les notícies publicades pel Grup Serra. Tot i això, l'hi comunicaren per ràdio a Dingboche, on es recupera de la seva afecció pulmonar.

L'escalador anuncià que molt probablement tornarà aquest dimecres al camp base, mentrestant expressà tot el seu «orgull i enyorança» per una família -María del Carmen, Ainoa i Lorea- que «sempre ha estat darrere mi donant-me tot el seu suport». A més a més, es mostrà terriblement content en saber que la seva filla Ainoa ha guanyat el tercer premi d'un concurs de contes breus en català, «aquestes coses t'entren com si fossin vitamines».

Sentiments a banda, l'expedició continua la seva marxa.

Avui, Oli i «els dos Tolos» caminen cap al Camp II -tot i una molesta bòfega que arrossega Tolo Calafat als talons dels dos peus- després d'haver fet nit a l'I. Una intensa nevada i la boira que cada horabaixa es fixa a la vall del Silenci els va impedir ahir assolir la cota de 6.400 metres.

D'altra banda, els xerpes d'altura dipositaren ahir en el Camp III (7.200m.) tot el material necessari, tendes i menjar, per a la seva instal·lació.

Els escaladors no tornaran fins dimarts al camp base.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris