nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

«L'Institut d'Estudis Baleàrics encara no ha fet cap passa per acostar-se'ns ni ens consulta»

Gabriel de la S.T. Sampol ha rellevat Antònia Vicens al capdavant de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana

-Després de vuit anys d'Antònia Vicens, acabau d'ocupar la vicepresidència per a Balears de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). Quins són els objectius de la nova junta?
-Seran continuistes: defensa dels escriptors i de la llengua.

-Hi pot haver gent que percebi l'AELC com una organització dedicada a la recerca de subvencions. Què els diríeu?
-Que en tenen una visió molt parcial. En tenim, de subvencions, i es dediquen a activitats que van en benefici de la difusió de la literatura.

-Per molts, l'única activitat coneguda de l'AELC és el sopar en el transcurs del qual es lliuren uns premis. Podríeu concretar més les vostres actuacions?
-El sopar anual és la que té més repercussió mediàtica. Duim a terme activitats a la Fira del Llibre, organitzam taules rodones, homenatges a autors, cursos orientats a estudiants universitaris i professors de secundària, cicles dedicats a diversos gèneres en què els autors presenten les seves obres, etc.

-Sou també un sindicat d'escriptors?
-En bona part, sí. De fet, Antònia Vicens treballà molt perquè els editors fessin contractes als escriptors.

-I s'ha avançat?
-Sí. Tots en fan, sembla. És que només demanàvem el compliment d'una obligació legal.

-Tenen els autors balears una problemàtica específica que justifiqui l'existència d'una organització descentralitzada com la vostra? O el problema és la manca d'editorials potents?
-Hi ha de tot. L'AELC ha tengut sempre una estructura federal. Els problemes de difusió existeixen, com també els editorials i els de distribució. Després hi ha la qüestió que els llibres duren molt poc als prestatges de les llibreries. No és què es podria fer per garantir-hi la presència d'una determinada casta de llibres, de gèneres i d'autors. Hem de competir amb els best-sellers i amb la literatura en castellà.

-Per regla general, s'entén escriptor com a autor de ficció, que, en realitat, són uns privilegiats dins els escriptors. Representau els interessos d'escriptors dedicats a la història, l'assaig, la divulgació, etc?
-Qualsevol persona que escrigui pot pertànyer a l'associació. Una bona part de la junta directiva està integrada per gent que no es dedica a la ficció. Jo mateix som poeta, però sobretot traductor. Ara bé, el pes social gros el té la ficció.

-Fa uns anys, la societat literària mallorquina va viure uns moments, diguem-ne, convulsos, amb intercanvi públic d'insults. Sembla que la situació s'ha calmat. Què ha succeït?
-No ho sé. Supòs que les enemistats continuen latents, però no es manifesten tan sovint.

-Quina valoració feis de l'Institut d'Estudis Baleàrics?
-Ens oposàrem a les circumstànces que donaren lloc al seu naixement. No hi tenim relacions com a junta directiva. No ha fet cap passa per acostar-se a nosaltres. No sé si disposen d'un organisme assessor, però, en tot cas, no ens han convidat a fer-ne part. Quan es fundà, no ens demanaren parer sobre cap qüestió. Ara bé, tampoc no ens hem manifestat mai en contra de les activitats que realitzen. Per exemple, Irradiacions és una molt bona exposició. Estic segur que tenen bones intencions. Ni Gabriel Janer Manila ni Sebastià Alzamora no són sospitosos de segregacionisme lingüístic, encara que hi ha el perill de fer segregacionisme cultural, encara que ells no ho pretenguin. Em sembla un bon símptoma que s'entenguin amb el Ramon Llull.

-I les relacions amb altres institucions?
-Durant els mesos espantosos que es varen realitzar els anuncis sobre política lingüística, vàrem renunciar a les subvencions del Govern balear. Ara no hi tenim contacte. És una llàstima, però mentre no canviïn d'actitud és impossible. El Consell és la institució amb què mantenim millors relacions, tant amb Dolça Mulet com amb Guillem Ginard. Això no vol dir que dins l'AELC no hi hagi veus critiques amb el Consell i amb UM, que nosaltres els feim arribar. La bilingüització dels premis Ciutat de Palma ens ha allunyat de l'Ajuntament.

-I amb el Govern central?
-Francesc Antich va oferir col·laboració a Antònia Vicens, però això no s'ha concretat. Quan vengué la ministra, no es reuní amb nosaltres.

-Ha millorat la política cultural a Catalunya amb el tripartit?
-A la Junta hem estat molt crítics amb alguna desafortunada intervenció de la senyora Mieras a favor dels escriptors en castellà. A títol personal crec que un pacte entre Convergència i Esquerra hauria estat millor en aquest sentit.

-Quin perfil polític tenen els vostres associats?
-Hi ha de tot. Des de l'extrema dreta a l'extrema esquerra. Ara bé, pens que la majoria són d'esquerres i nacionalistes. La filiació política té poca importància a l'AELC. On trob que no hi hauria d'haver mai fissures a l'Associació és en la defensa de la llengua. Em costa d'entendre que hi hagi associats a favor dels premis Ciutat de Palma en castellà, i n'hi ha, pocs, però n'hi ha. Són socis que escriuen en les dues llengües o que pensen que la literatura escrita en castellà fa part de la literatura mallorquina. Ho respectam perquè som una organització plural.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris