algo de nubes
  • Màx: 12°
  • Mín:

Guanyant metres d'altura a la muntanya

Si tot va bé, Oli i els «dos Tolos» partiran avui matí cap al camp II, a 6.400 metres d'altura

JUAN CARLES PALOS. Enviat especial a l'Everest.

És molt probable que avui matí els expedicionaris parteixin cap al camp II, a 6.400 metres d'altura. Tot dependrà del temps, que, segons les previsions, podria millorar entre dilluns i dimarts. Tot i que el mal temps podria tornar a partir de dimecres a l'entorn del camp base (5.360 m).

I mentre que Oli i «els dos Tolos» intentaran anar guanyant metres d'altura a la gran muntanya, Jopela roman al llogaret de Dingboche, devers mil metres per davall de la nostra posició, on es recupera de la seva malaltia pulmonar. En una setmana podria incorporar-se al grup.

L'expedició «Mallorca a dalt de tot» travessa l'equador de la seva agenda i es preveu que en un mes -devers el 23 de maig- s'obri la finestra climatològica que permeti als escaladors fer cim a la muntanya més alta de la Terra (8.848 m). A principi de maig, podria quedar instal·lat el camp III (7.300) a la paret del Lhotse i molt a prop del coll Sud (8.100), darrer esglaó abans del cim. Mentrestant, els expedicionaris dedicaren el dia d'ahir a llegir i a descansar.

Un fenomen associat a aquests tipus d'expedicions és el que s'anomena «depressió de l'altura». Conegut entre els alpinistes com «la síndrome del camp base», vol dir que en una altura extrema la persona té tendència a patir una baixada en l'estat d'ànim, fet que els experts associen a la hipòxia -manca d'oxigen- i que actua directament sobre els mecanismes immunodepressors.

És important, per tant, conèixer els símptomes d'aquest fenomen i no deixar-se caure en un pou sense fons. Molts d'escaladors han arribat, fins i tot, a cancel·lar l'expedició empesos per aquest tipus de depressió. Quan aquesta angoixa es manifesta, convé actuar ràpidament, cercant ajuda en els companys d'expedició, ja que una ment serena i equilibrada és fonamental en un tipus d'activitat que t'allunya de la teva quotidianitat familiar i laboral.

Una altra curiositat del camp base és que, atesa la seva altura sobre el nivell de la mar, qualsevol moviment pot suposar un autèntic sacrifici. Pel simple fet d'aixecar-te de la tenda i fer unes passes fins a la tenda menjador, els pulmons comencen a marxar a les totes i les pulsacions es disparen. En definitiva, qualsevol tasca du afegit un esforç que en la majoria dels casos supera el que seria normal si ho comparam, per exemple, a Mallorca. Això també mina la moral, ja que fa la impressió que mai no t'adaptes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris