algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Quan ells no hi són (per a na Joana i en Joanet)

Els dies al camp base es poden convertir en una asfixiant rutina. Així, jo mateix em vaig marcar una agenda de feina per no avorrir-me ni desesperar-me mentre els protagonistes de «Mallorca a dalt de tot» anaven conquerint la gran muntanya.

Als matins, després de berenar, ens ajuntam Josema Herraiz, Tafalla -de l'expedició de Carlos Pauner- i jo per fer passejades per la glacera del Khumbu. Herraiz és càmera i realitzador de les expedicions de l'escalador aragonès, i plegats voltam el camp base a la recerca d'alguna notícia per afegir a les meves cròniques i que, alhora, puguin tenir alguna utilitat en el seu reportatge.

Mostrar el centre mèdic d'urgències, parlar amb l'expedició de dones islàmiques de l'Iran o contactar amb el cec australià que ha d'escalar l'Everest poden ser algunes alternatives a la crònica diària de l'expedició mallorquina al sostre del món. En definitiva, estirar el fil de la vida que trena aquesta «ciutat de niló», coneguda així per l'escampadissa de tendes de campanya que s'estén als peus de la cascada de gel, entre l'espatla oest de l'Everest i la paret del Nuptse.

Es tracta, en definitiva, d'anar combinant la crònica d'expedició amb el quadern de viatge i les històries relacionades amb les expedicions que s'apleguen al voltant del Txomolungma/Sagarmatha. N'hi ha que pensen que tot això és un circ, que la majoria de persones que s'hi acosten ho fan empeses pel desig de poder bravejar d'haver fet cim a la muntanya més alta de la Terra.

On és, idò, l'esperit alpí?, es demanen alguns. A qualsevol lloc menys a les expedicions comercials que mouen cada any centenars de persones amb poca o nul·la experiència d'alta muntanya pels dominis de la Deessa Mare de la Terra, responen els mateixos. En cert sentit, els més crítics pensen que les grans companyies han prostituït l'autèntica motivació d'escalar aquestes grans muntanyes i que no és altra que el desig de superar un repte. Però, tanmateix, aquesta «ciutat de niló» roman viva al marge d'aquestes polèmiques.

I tot això per què? Ah, sí, què faig quan ells no hi són? Quan en Jopela, n'Oli o «els dos Tolos» es troben més enllà de la cascada de gel del Khumbu, guanyant metres d'altura i instal·lant nous campaments amb l'ajuda dels xerpes, la meva missió és anar omplint el quadern de viatge amb esdeveniments, anècdotes i personatges «col·laterals» que d'altra manera no tendrien cabuda en una crònica d'expedició. I tot això amb uns canvis sobtats de temps i una fretada que, quan cau el sol, es fa insuportable i debilita les bateries del meu ordinador. És el moment en què has de córrer a trobar refugi a la tenda de campanya, al teu sac de dormir. I mentre penses en «les coses» que has deixat a Palma, et deixes caure en un somni llarg i, si pot ser, càlid. Fins demà!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris