nubes dispersas
  • Màx: 18°
  • Mín: 12°
15°

L'expedició ja es troba a 6.060 metres

En una setmana arribaran al camp II, que els xerpes muntaran en un parell de dies

Joan Carles Palos

Amb un dia de retard sobre l'agenda prevista, l'expedició mallorquina a l'Everest assolí ahir horabaixa el camp I, situat a 6.060 metres d'altura sobre la cascada de gel del Khumbu. Va ser una travessia difícil per un laberint d'esquerdes i seracs que, en alguns trams del recorregut, resulten molt perillosos per als escaladors a causa de la seva grandària i inestabilitat.

Jopela, Oli i «els dos Tolos» (Quetglas i Calafat) hagueren de menester més de cinc hores per superar els poc més de set-cents metres de desnivell que hi ha entre el camp base (5.300 m.) i el primer camp d'alçada. Un itinerari complex i força delicat que té el major grau de perillositat cap a la meitat, just on es troben els grans i inestables seracs. Escales metàl·liques i cordes fixes hi faciliten el pas, però en cap cas no minven la seva extrema dificultat.

Un altre dels trams delicats de l'itinerari per la cascada de gel del Khumbu és una zona de grans esquerdes, algunes de més de 60 metres de profunditat, a tans sols vint minuts del camp I. Després d'haver passat la nit a 6.060 metres d'altura, els expedicionaris prosseguiran avui la seva marxa fins molt a prop del camp II, tot i que no hi arribaran avui.

Aquest serà el nou repte a superar el pròxim cap de setmana, mentre que en un parell de dies els xerpes d'alçada el deixaran instal·lat.

Banderes d'oració
Algunes de les imatges que han il·lustrat les cròniques de l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» han tengut com a protagonistes les tradicionals banderes d'oració. Fins i tot el dia d'oració al camp base en quedà instal·lada una per tal de demanar als déus de la muntanya sort i èxit en aquesta empresa. Avui hem pensat que seria interessant parlar del seu significat.

«Pujas»
Tot comença amb les pujas, cerimònies molt arrelades en la cultura i la religió budistes, en les quals normalment es demana la protecció de Buda per als familiars, en la realització d'un viatge o la posada en marxa d'un negoci, i fins i tot per recordar la pèrdua dels més estimats. A més de cremar una mena de matoll aromàtic anomentat shukpa, durant la cerimònia s'escampa al vent farina de civada (sampa) i arròs.

Un altre element característic de les pujas són les banderes d'oracions. Normalment s'instal·len cinc línies de banderes -una per cada punt cardinal-, que es despleguen de forma radial des de l'improvisat altar on es fa l'oració. Les banderes són de cinc colors que representen el cel (blau), els niguls (blanc), les muntanyes (el vermell), la terra (el groc) i l'aigua (el verd).

A més, cadascuna de les banderes du inscrita una oració que el vent s'encarregarà d'esbandir. Una mena d'oració permanent en record dels vius o dels morts, i per bé de les accions que es desenvolupin en l'actualitat.

Una vegada acabada la puja, el lama que l'ha oficiada penja del coll dels assistents un fil de color taronja per a la protecció de la vida.

Excepcionalment, el fil pot ser de color negre; en aquest cas la protecció és major. Si la cerimònia la fa un lama principal (rimpoché), la seva benedicció por arribar a tota la humanitat.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris