nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

'El motor de l'alpinisme és el repte personal'

L'escalador aragonès Carlos Pauner es prepara per coronar l'Everest sense oxigen

Joan Carles Palos

Carlos Pauner (Jaca, 1964) és actualment un dels alpinistes amb major prestigi a tot l'Estat. Químic, pilot d'aviació esportiva i escalador, Pauner ha cercat en totes les activitats de la seva vida la superació permanent de reptes personals. S'inicià en l'escalada als 15 anys i de llavors ençà s'ha mogut per mig món. El seu primer contacte amb l'Himàlia va ser el Kun de 7.077 metres, un cim situat al nord de l'Índia. Ara és a punt de conquerir l'Everest pel vessant sud-oest sense oxigen, després d'un primer intent fallit el 2000 pel vessant nord. Kangchenjunga va ser el primer dels 14 «vuit mil» dels sis aconseguits fins ara al país de les grans muntanyes, un «primer amor» que gairebé li costà la vida a l'escalador aragonès a la baixada del cim. Tanmateix, «a la muntanya ho dónes tot però no reps res a canvi, llevat de la satisfacció del repte assolit. Aquest és l'autèntic motor de l'alpinisme». Un valor que Pauner també vol transmetre a la seva filla de 17 anys.

-Desitjaríeu que la vostra filla també fos alpinista?
-Tot i que de petita se li donava molt bé l'escalada, ara té unes altres prioritats. L'única cosa que desig per a ella és que arribi a ser allò que vulgui de bon de veres a la vida i, sobretot, que l'ompli.

-Per què ara l'Everest sense oxigen?
-Fins i tot a la meva vida personal necessit estar provant-me constantment. Per exemple, ara m'estic traient el títol de pilot comercial d'aviació. El 2000, a causa del mal temps, vaig fracassar en l'intent de fer l'Everest sense oxigen per la cara nord; ara m'ha sorgit una segona oportunitat per superar aquest repte.

-En certs ambients es denuncia la degradació de l'esperit alpí. Què en pensau?
-En determinades muntanyes i en determinats mitjans, l'alpinisme s'ha convertit en un autèntic circ. Ningú ja no té en compte l'ètica alpinista. Per exemple, a l'Everest conflueixen molts d'interesssos, tots legítims, però que res no tenen a veure amb l'esperit alpí. En aquest sentit, les expedicions comercials hi han tengut molt a veure: qualsevol que tengui els doblers suficients podrà fer cim al sostre del món estirat per un xerpa i amb oxigen a balquena.

-Quina és la millor lliçó que treis de la vostra activitat?
-Cada expedició és un viatge interior en què aprens a valorar les coses d'una altra manera, sobretot aquelles que deixes enrere cada vegada que inicies una nova aventura.

-Què opinau dels xerpes?
-La majoria no senten la muntanya com nosaltres, són uns mercenaris del negoci de l'alpinisme. Tal vegada per aquest motiu no obtenen mai el reconeixement per la seva tasca, imprescindible en la majoria d'expedicions. Tot i això, et trobes amb excepcions com la d'Apa Sherpa, qui ha fet 14 vegades cim a l'Everest. En casos com aquest no pots posar en dubte el seu esperit alpí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris