algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Els marroquins residents a Balears han crescut un 578% en una dècada

Tres de cada quatre són homes i es concentren, sobretot, a Palma i a sa Pobla

El col·lectiu marroquí establert a les Balears ha experimentat un augment del 578'4% des del 1992 -la mitjana espanyola ha estat del 422%-, segons un estudi del professor de la UIB Miquel Seguí. El 1991, el primer en què es fa una regularització, eren 1.504 i el 2004 n'hi havia 13.649 d'empadronats.

Darrere de l'equatoriana, la marroquina és la nacionalitat extracomunitària amb més presència a les Illes, la majoria provenen del nord d'aquest país i tres de cada quatre són homes. Palma és la ciutat on n'hi ha més, però el major percentatge de marroquins es troba a sa Pobla. L'agricultura i la construcció són les seves principals activitats.

Així es desprèn del trebalLa comunitat marroquina a les Illes Balears, del professor de Geografia de la UIB Miquel Seguí Llinàs. L'estudi, que analitza aquest col·lectiu fins l'any 2003, s'inclou en l'Atles de la immigració marroquina a Espanya, una radiografia de la comunitat marroquina a l'Estat, que ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid i l'Observatori Permanent de la Inmigració, adscrit a la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració.

Segons el capítol dedicat a les Illes Balears, fins l'any 80 eren uns 500 i en acabar la dècada dels vuitanta eren 1.500. Des del 92, el procés d'arribada de marroquins creix un 11% fins al 96, per accelerar-se a un 28% anual entre 1996-99 i assolir un 52'6% anual entre 1999 i el 2002.

Els primers immigrants arribats en els setanta provenien del nord del Marroc i es dedicaven al comerç, primer itinerant i, després, també turístic. Amb el temps, alguns es convertiran en empresaris de la construcció i reinvertiran al seu país. La segona onada, als vuitanta, també arriba del nord. Es dedica, bàsicament, a l'agricultura i s'assenta a sa Pobla.

És a mitjan vuitanta quan s'inicia el procés de reagrupació familiar i es comença a notar una presència femenina, que en els noranta s'intensificarà. Algunes dones treballaran en el sector turístic i altres, sobretot a Palma, en el servei domèstic. La immigració femenina (un 28'75% del total l'any 2003) serà més important a les zones urbanes, on és més fàcil trobar feina i on la pressió social i de la tradició és menor. La tercera onada dels noranta coincidirà amb el boom de la construcció i, amb el temps, cada vegada seran menys els marroquins dedicats a l'agricultura.

L'informe sobre la comunitat marroquina a les Illes també recull dades d'un estudi de Sa Nostra, coordinat pel catedràtic Pere Salvà, que xifra els estrangers residents a les Balears en 183.426, el 19'20% de la població. Segons aquest estudi, la comunitat més important la componen els alemanys (31'42%), seguits per marroquins (11'31%) i britànics (11'21%). Els marroquins representen el 83% de la mà d'obra immigrant dedicada al sector primari i el 50% a la construcció.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris