algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Els expedicionaris inicien l'atac a l'Everest

Avui el grup de mallorquins farà nit al camp I i deixarà instal·lat el II a 6.600 metres d'alçada

Amb les primeres clarors del matí, el grup d'expedicionaris inicià l'atac a l'Everest. Ahir els xerpes pujaren el material necessari per muntar els camps d'alçada. Jopela, Oli i «els dos Tolos» faran nit al camp I, sobre la cascada de gel del Khumbu, a 6.000 metres d'alçada.

La següent passa es donarà dilluns al matí. El grup pujarà fins als 6.600 metres, on quedarà instal·lat el camp II i, a continuació, tornaran al camp base. En el pròxim mes i mig seran molt habituals aquestes anades i vengudes per adaptar els cossos dels alpinistes a unes alçades sobre el nivell de la mar on l'aire es troba de cada vegada més enrarit.

En aquest sentit, convé recordar que a partir dels 5.500 metres, els pulmons expel·len una quantitat de diòxid de carbó superior a la normal, la qual cosa altera el PH de la sang. Alhora, els ronyons eliminen més aigua per corregir l'acidesa de la sang, fet que causa una important deshidratació que s'ha de corregir bevent molta més aigua del que és habitual. Així mateix, el ritme cardíac s'accelera fins a les 85 pulsacions en repòs i les 140 en moviment.

Tot això fa que qualsevol moviment es converteixi en un autèntic sacrifici, així que els alpinistes mallorquins hauran de mesurar convenientment qualsevol petit esforç per garantir la seva salut. És aquí on els xerpes juguen un paper estratègic a l'hora d'alliberar d'un excés de càrrega -entre 40 i 50 quilograms- a cadascun del membres de l'expedició «Mallorca a dalt de tot. Everest 2005» i, alhora, de fer més fácil la seva progressió cap al cim.

Ahir, l'equip inspeccionà les cordes fixes i escales que tracen el camí pel laberíntic món de gel, seracs i esquerdes de la cascada del Khumbu. Més de 600 metres de desnivell que poden convertir-se en un autèntic infern si no es disposa del material precís. Per alguna cosa, els expedicionaris han hagut de pagar un peatge de 500 dòlars per poder fer servir un equipament que cada any revisen i renoven els xerpes i les expedicions comercials.

El grup assolí la cota de 5.600 metres, mentre gaudia de l'especial lluentor que li atorgava un dia ben solejat. Al final, tots es concentraren novament al camp base per revisar l'equipament que faran servir avui i demà.

En aquests moments d'especial tensió, els nervis han tornat a aparèixer. Ahir eren habituals les discussions per qualsevol qüestió sense importància. Unes vegades les xispes saltaven perquè no es posaven d'acord sobre el menjar que havien de pujar als camps d'alçada, d'altres perquè no sortien els comptes de les càrregues de gas pels fogonets que haurien de menester. A partir d'ara qualsevol petita cosa es pot convertir en un gran entrebanc. El pes de la responsabilitat és de cada vegada més gran.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris