algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:
17°

Les dues cares de la muntanya

L'expedició mallorquina descansa avui a Lobuche (4.490 metres) a la morrena del Khumbu

Joan C. Palos. Enviat especial a l'Everest

«A la muntanya pots passar de ser molt bon amic a convertir-te en un autèntic fill de puta», lamenta Joao Garcia. Després de salvar de la mort segura un alpinista espanyol mentre intentava fer cim l'any passat al Hidden Peak (8.100 m), al massís del Karakorum (Pakistan), aquest escalador i guia d'alta muntanya portuguès de 36 anys veié com, una vegada recuperat d'un mortífer edema cerebral, l'afectat li girava l'esquena alhora que menyspreava la seva corda per assegurar-se a la baixada.

El 99, Joao perdé les falanges dels dits i el nas a causa de les congelacions que patí intentant rescatar el seu company de cordada, el belga Pascal de Brower, al vessant nord de l'Everest. Tot i això, ha tornat a l'Himàlaia, on ha fet cim al Cho-Oyu, Pumo Ori, Island Peak i Daulaghiri, entre altres. Ara el seu objectiu més immediat és el Lhotse (8.516 m).

D'altra banda, tenim Vern Edward Tejas. Aquest alpinista canadenc de 52 anys i guia professional de l'empresa Alpine Ascents International ha fet cim a l'Everest quatre vegades. Ara acompanya un grup de dotze persones que ha hagut d'abonar 60.000 euros cada un per poder conquerir el somni de la seva vida: el Txomolugma/Sagarmatha.

Sostre del món
A Edward tant li és descriure apassionadament com s'ha d'atacar «el sostre del món» per aconseguir l'èxit segur de l'empresa -«el secret és anar sense presses i no embolicar-se massa a la cascada de gel del Khumbu»- com calcular fredament amb els dits de la mà el nombre de clients que abandonaran abans de fer cim, «devers sis». I és que si bé «nosaltres garantim l'eficàcia de les nostres expedicions, no ens podem fer responsables de les condicions físiques dels nostres clients», explica.

Joao i Vern representen les dues cares de la muntanya: d'una banda, la de les històries anònimes de solidaritat i entrega; i de l'altra, la de les expedicions comercials, aquelles que prometen tot allò que els doblers poden comprar. Aquestes són algunes de les històries que neixen en el decurs d'unes improvisades i animades converses al voltant d'un te nepalès als peus de l'Himàlaia.

Vida
Els components de l'expedició mallorquina a l'Everest, Jopela, Oli i «els dos Tolos», pogueren compartir ahir uns instants amb aquests dos peculiars personatges i valorar les diferents perspectives de la muntanya com una manera especial de viure i entendre la vida. Les trobades es produïren successivament entre Dingboche i Lobuche, una marxa de quatre hores i devers sis-cents metres de desnivell que els situà a tan sols tres jornades del camp base.

El grup ja ha assolit els 5.000 metres d'altura, moment en el qual convé descansar un dia per assegurar el procés d'aclimatació i continuar la marxa abans de començar l'atac al cim. Lobuche es troba als peus del Nuptse (7.864 m), just al començament de la morrena de la glacera del Khumbu que baixa directa del vessant sud-est de l'Everest.

Problemes de satèl·lit han impedit la transmissió de les imatges de la jornada d'ahir.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris