algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:
11°

Genovart: «El repte de l'Església és que es mostri com una mare i no com una sogra»

Andreu Genovart deixarà de ser vicari general després dels anys intensos del Bisbat

Divendres passat, a les 9.30, arribava Andreu Genovart a la Casa de l'Església. La seva agenda sol estar ben plena i sempre troba temps per fer quelcom més que allò que té previst. De fet, a mitjan entrevista va haver d'atendre la batlessa Catalina Cirer, que s'acostà a la Casa de l'Església per firmar en el llibre de condolences exposat al públic per la mort del papa. Això no impedí que tinguéssim una interessant xerrada.

-Quin balanç feis d'aquesta etapa?
-A nivell personal, el balanç que faig és certament favorable i positiu. Durant aquests sis anys m'he enriquit moltíssim com a persona perquè les situacions que he viscut no han estat gaire normals.

-Quin moment recordau com el més difícil i quin altre com el millor?
-El més difícil va ser la mort de don Teodor. Va ser un moment dur per les circumstàncies i tot allò que significava don Teodor. El millor moment ha estat per ventura després del primer any de vicari, quan el 2000 es posava en marxa un pla diocesà de pastoral en què hi havia participat pràcticament tot el poble de Déu i era un moment enyorable.

-Com heu vist canviar l'Església de Mallorca d'ençà que el 1969 començàreu la tasca pastoral?
-L'Església ha canviat perquè la societat canvia, i més ràpidament que ella. L'època de capellà que vaig viure era molt guapa perquè a nivell d'església era un moment de vida molt intensa. Era un moment de postconcili, jo era capellà jove i vaig sortir del seminari amb molta il·lusió. De llavors ençà, l'evolució l'he feta sempre amb la mateixa església, sempre m'hi he trobat a gust. Per ventura hi ha hagut coses que amb el temps he arribat a la conclusió que ja no van amb mi.

-Aquests dies milions de persones han anat a Roma. Com interpretau aquest fet?
-Aquest ha estat un fet no sé si desconcertant, però sí que ens ha descol·locat un poc a tots. Tots coneixíem la personalitat del papa, l'admiració que tenia, però els mateixos catòlics i la mateixa jerarquia ens hem quedat sorpresos de la quantitat de gent que ha anat a veure'l. Crec que aquest fenomen l'haurem d'analitzar d'aquí a un cert temps, tot i que consider que el papa oferia uns valors als joves que no trobaven enlloc: l'alegria que prové del nostre interior, el servei als altres, la justícia, la llibertat, la pau, l'amor. Això ha atret els joves i tota aquesta gent; milions de persones han reaccionat.

-Per ventura ha deixat el llistó massa alt per al pròxim sant pare.
-Sí, però si això és obra de Déu, aguantarà com ha aguantat. El papa que véngui darrere pot ser que tengui un altre estil, però tot allò que és bàsic, l'evangeli i Jesucrist, ho transmetrà. Els cardenals triaran la persona que millor pot servir ara l'Església i el món.

-Pot ser que el Vaticà ara afronti un canvi que en una escala molt més petita hem viscut fa poc a Mallorca?
-Sí. Fins i tot el personal també pot canviar allà. Això és el més lògic. Hi haurà canvis. En aquest punt, em vull reafirmar que tant al Vaticà com a la nostra diòcesi tot canvi és fructuós i enriquidor. Qualsevol institució necessita aire fresc.

-Com diríeu que es troba la salut de l'Església?
-Si jo no estigués convençut que dins l'Església hi ha l'esperit sant, que és el que em condueix, evidentment a través dels mitjans humans, i si parlàssim del nombre o de l'edat dels participants, estaria preocupat per la salut de l'Església. Tenim poques vocacions. Aquest fet ens preocupa, però no ens desespera perquè Déu proveirà. A més, no podem generalitzar perquè fa poc he estat a Burundi i l'Església hi està aflorant molt fort, i la gent que hi participa a Europa ho fa d'una manera molt seriosa i positiva.

-En aquest sentit, pensau que la immigració renovarà l'Església?
-Renovar-la no, però sí que l'enriquirirà i crearà molts d'interrogants perquè quan tu veus que els immigrants tenen una dimensió distinta de la religió i no estan com empegueïts de fer la seva manifestació com a cristians, ens poden crear interrogants. De fet, ja tenim immigrants que són catequistes i formadors.

-Quins creis que són els reptes més importants de l'Església de Mallorca del segle XXI?
-Hi ha una cosa que em preocupa. Sabem què és allò que hem d'anunciar: Jesús i l'evangeli. El que em preocupa és com. Com arribar a la gent? Com fer entendre que allò que Jesús proposa és alliberador i no una càrrega? Com fer entendre que allò que Jesús proposa et fa feliç i no t'amarga? Com fer entendre que el missatge de Jesús dóna sentit a la vida i no t'enfonsa? Aquest com no arribam a esbrinar-lo i a vegades, com diu don Jesús, l'Església no es mostra com una mare, com hauria de ser, sinó com una sogra, amb perdó de les sogres. Al meu parer aquest és el principal repte. També hi ha el repte de la immigració.

-És difícil ser acollidor i alhora salvaguardar la nostra llengua i cultura?
-És difícil, però no impossible. Crec que des de l'estimació es rompen totes les barreres.

-Quina tasca vos agradaria fer a partir del juny?
-M'agradaria haver acabat de vicari o rector en un poble.

-En el vostre?
-No crec que el bisbe em deixàs.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris