algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 12°
18°

Com es veuen a si mateixos els hotelers?

Un sociòleg analitza la valoració que fan de la seva activitat i del seu paper en la societat

Els hotelers es presenten ells mateixos «com els desenvolupadors» de Mallorca, no tan sols de l'economia sinó també de la societat.

Aquesta és una de les conclusions a què arriba el sociòleg Joan Amer després d'haver entrevistat un «grup de directius amb quotes molt rellevants de decisió i de responsabilitat» dins el sector. Les entrevistes i l'anàlisi posterior s'emmarquen en els treballs que du a terme per elaborar la seva tesi doctoral. En la representació que es fan de la seva activitat i de la general a l'Arxipèlag, «els aspectes socials i els ecològics queden sempre supeditats als econòmics».

Al seu discurs tan sols apareixen «quan poden portar efectes desitjables o indesitjables per a l'activitat turística». Per exemple, afegeix Joan Amer, «els directius manifesten estar molt interessats a protegir l'entorn si aquesta actuació els ha de revaloritzar la seva zona turística». De tota manera, en la seva representació de la realitat hi ha «moltes més referències a aspectes ecològics que a aspectes socials». No ha d'estranyar que es perceben ells mateixos com els agents del pas d'una societat «pobra» a una «rica», «gràcies únicament al desenvolupament turístic».

Amer ressalta que «utilitzen les referències al passat per subratllar la importància del turisme, així com la rellevància del seu paper com a empresaris per a l'economia i per a la societat.

Allò que la societat interpreta com a inconvenients del model de desenvolupament seguit, per als directius turístics no són res més que trets intrínsecs «al funcionament de les societats modernes». Així, «quan es parla de congestió i de problemes de saturació en plena temporada turística, apunten als comportaments dels residents, com l'elevat ús del cotxe privat».

El canvi demogràfic, simultani al desenvolupament del sector, es presenta com a «molt necessari, «perquè ha existit i existeix una molt forta demanda de mà d'obra». Des del seu punt de vista, «les polítiques governamentals i els comportaments dels mallorquins han d'estar adreçats sempre a tenir cura dels turistes.

No creuen, però, que hi hagi «cap risc referent a la perdurabilitat del model de turisme de masses a Mallorca, ja que entenen que és una destinació turística perfectament consolidada». En aquest sentit, Amer cita frases com aquestes dels directius hotelers: -«Si el preu del querosè puja, Mallorca serà una de les destinacions que gairebé no se'n temerà per la nostra proximitat a Londres, Frankfurt, Düsseldorf, i altres ciutats europees importants».

-«Tots els touroperadors diuen que Mallorca està garantida».

-«Podem tenir moments de manco demanda, però no veig res que pugui dur l'Illa a una crisi turística».

-«Les destinacions mediterrànies no poden ser substituïdes o passar de moda perquè hi ha molta de població europea que vol venir».

Respecte dels riscs existents per al sector, no n'hi ha cap que pugui ser considerat endogen. Els hotelers temen els efectes de la «xenofòbia» contra els turistes o la manca d'infraestructures bàsiques per a l'abastiment d'aigua i d'electricitat.

No obstant això, destaquen que «Mallorca és promocionada com una destinació turística segura quan es compara amb d'altres de sol i de platja, incloses les de la Mediterrània. Un d'ells ho explica d'una manera ben sintètica: «Què significa un paquet turístic de sol i de platja a Mallorca? Tenir un allotjament segur, confortable i higiènic, amb preus raonables, amb una platja segura i neta, on els turistes poden gaudir del bany que cerquen a l'estiu».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris