algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
15°

Balears és la comunitat amb menys creixement econòmic de tot l'Estat

El mal comportament turístic fa que l'Arxipèlag estigui per davall de Ceuta i Melilla

Les Illes Balears se situaren a la coa de l'Estat espanyol en creixement econòmic en l'exercici 2003-2004, segons la Comptabilitat regional d'Espanya, que féu pública ahir l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La nostra comunitat autònoma, amb un 1'7% de creixement és un punt per sota de l'observat en el conjunt espanyol (2'7%), fins i tot per darrere de Ceuta i de Melilla. La raó, segons l'informe de l'INE, s'ha de cercar en «la desfavorable conjuntura turística» que s'arrossega des de 2001.

Per contra, «les comunitats autònomes que experimentaren un major creixement real de la seva economia foren la Comunitat Foral de Navarra, Galícia, Andalusia i el País Basc», totes elles amb un increment per sobre del 3%. El dinamisme de l'economia balear en relació al d'altres autonomies queda també en qüestió, un fet que s'observa en la seva evolució al llarg de la darrera dècada.

Entre 1995 i 2004, l'Arxipèlag tengué un creixement mitjà anual del 2'7%, tan sols superior a l'observat a Castella-Lleó i al Principat d'Astúries i també per sota del constatat al conjunt de l'Estat. En termes d'increment del Producte Interior Brut per Càpita, les Illes tornen a quedar en la darrera posició durant el mateix període amb un 5'7%, quan l'increment estatal fou del 6'4%.

En l'anàlisi que realitza per comunitats autònomes de l'exercici 2003-2004, l'INE observa que el «favorable resultat de Navarra es fonamentà, especialment, en els notables registres de creixement experimentats en les branques industrials, fet que també es feu patent al País Basc».

En relació a Galícia, «el Xacobeo féu repuntar la seva economia, com a conseqüència de la favorable evolució de les activitats lligades al turisme». Sobre Andalusia s'assenyala que «la construcció fou la branca que experimentà un creixement més destacable». A Catalunya i al País Valencià, «l'evolució de l'activitat industrial es mantingué lenta», la qual cosa «ha afectat el seu creixement global».

Les dades sobre la posició relativa de les Balears en el conjunt estatal no fan res més que confirmar anteriors previsions, com el d'Hispalink, finançat pel Consell Superior de Cambres de Comerç. Aquests informes coincideixen a assenyalar que la construcció i l'obra pública s'han convertit en el motor de l'economia de les Illes Balears. El turisme ha experimentat una certa recuperació en el nombre de visitants, però, no obstant això, la despesa mitjana per turista ha davallat.

D'altra banda, l'empresariat de l'Arxipèlag és el que menys optimista es mostra sobre l'evolució de l'economia. Ningú no parla de crisi, però es constata una situació d'incertesa i de relatiu estancament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris