algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 11°
11°

Els líders polítics de les Balears valoren el paper que ha jugat el pontífex en la història recent

Alguns assenyalen que fou clau per al final del règim comunista

R.G./J.T. Palma.
Les mostres de condol per la mort del papa es varen succeir ahir arreu de les Balears. Diari de Balears volgué saber com han valorat els nostres representants polítics el pontificat de Joan Pau II i els plantejà les següents qüestions. Des d'una òptica política, què ha significat aquest pontificat?; quin paper jugà Joan Pau II en la caiguda del règim comunista?; té avui l'Església més o menys implantació que l'any 1978, en què Wojtyla accedí al Vaticà?; quins grans canvis s'han produït per influència seva?

El president del Govern balear, Jaume Matas, qualificà de «molt trists» els moments que estan vivint avui els cristians. Sobre el finat pontífex destacà que «ha jugat un paper molt important» a la història recent i el considerà una figura clau per a l'Europa dels darrers 30 anys. En aquest sentit, valorà positivament «el seu esperit de diàleg amb altres religions» i el seu afany per «obrir-se» al món a través dels seus continus viatges.

El president de l'Executiu balear també incidí en la fortalesa «moral i física» de Wojtyla, la fermesa en les seves conviccions i la capacitat de patiment personal, aspectes «que ens han commogut a tots». Matas recordà que durant la seva etapa com a ministre i president de comunitat va tenir l'ocasió d'assistir a distintes cerimònies de beatificació, «on vaig poder viure de prop la seva capacitat per aguantar el dolor».

La presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, ressaltà el «profund rerefons polític» del pontificat de Joan Pau II i la seva capacitat per universalitzar el missatge catòlic» aprofitant els mitjans de comunicació. «El que passa és que, sobretot a Occident, la pèrdua d'importància de l'Església és un fet indubtable», apuntà.

Segons Munar, el pontífex «ha tengut una indubtable incidència en l'enderrocament del sistema comunista i, per això, es pot dir que el pontificat de Joan Pau II ha estat, en l'aspecte estrictament polític, un dels més transcendents de la història moderna del papat».

«El sistema comunista estava abocat al fracàs per raons econòmiques», però «és indubtable que el papa ajudà a accelerar el procés i la seva contribució fou essencial perquè la revolució democràtica prengués a l'Europa oriental», afirmà.

La també presidenta d'UM recordà que durant el pontificat de Joan Pau II «el món ha evolucionat molt acceleradament i això ha fet que alguns aspectes morals defensats pel papa puguin haver resultat xocants per a amplis sectors del món occidental».

La batlessa de Palma, Catalina Cirer, fervorosa creient, es mostrà emocionada amb la mort del pontífex. A la primera edil li costà opinà sobre el papa Wojtila des de l'òptica política, ja que per ella «era el representant de Jesucrist a la terra». De tota manera, subratllà el fet que hagués complit «escrupolosament» el seu mandat.

Respecte de l'evolució del món durant el seu pontificat, Cirer manifestà que «no ens ha deixat amb tot arreglat, ni prop fer-s'hi». «Li ha tocat viure esdeveniments importants i també moments molt tristos... el seu successor haurà d'afrontar situacions molt difícils a tot el planeta, sobretot al continent africà».

La batlessa no valorà en profunditat el paper que va jugar Joan Pau II en la caiguda del comunisme, però assenyalà que «sempre ha intentat conciliar diferents posicionaments, treballant per tomar murs ideològics i físics. En aquest sentit ha estat un element molt important». En opinió de Catalina Cirer, el papa ha contribuït que l'Església catòlica es mantengui com a representant d'una de les confessions majoritàries, «per aconseguir-ho ha divulgat l'evangeli pertot arreu, fins als llocs impensables».

Per part dels socialistes de les Illes, el diputat de la cambra autonòmica Francesc Quetglas considerà que amb la mort del papa «desapareix una de les grans figures del segle XX, sobretot del darrer cicle». L'exconselller d'Obres Públiques amb el Pacte de Progrés sosté que el món ha canviat molt des que s'inicià el pontificat, tot i que es mostrà prudent a l'hora de vincular directament aquests canvis a l'acció de Joan Pau II. En aquest punt, recordà que la caiguda del comunisme, per exemple, «es va produir més per la ineficàcia d'aquest sistema i la incapacitat d'adaptar-se als nous temps que per la possible influència del pontífex».

Quetglas es mostrà crític a l'hora de fer balanç sobre l'evolució de l'Església catòlica sota el regnat de Wojtyla. «No tinc la percepció que aquesta institució hagi incrementat la seva presència, sinó més aviat al contrari». I és que el diputat del PSIB-PSOE considera que les posicions de tarannà «extremadament conservador» defensades per Joan Pau II respecte de qüestions de gran transcendència social, com ara la malaltia de la sida, «no han afavorit precisament l'expansió de l'Església catòlica. A les Balears ho comprovam quan veim que el nombre de matrimonis catòlics ha experimentat una gran davallada, i ara ja són superats per les unions civils». En opinió de Quetglas, «l'Església tenia molta més presència social durant els anys setanta», postil·là.

El secretari general del Partit Socialista de Mallorca, Biel Vicens, recordà que Wojtyla actuà amb «contundència» en la resolució del conflicte provocat per la caiguda dels règims de l'Europa de l'Est, «però no ho va fer amb la mateixa fermesa amb el capitalisme» tot i reconèixer que en les seves encícliques socials criticava el capitalisme i el neoliberalisme. «L'Església d'avui és més conformista que la del Concili Vaticà II».

«No és culpa del papa», apuntà Vicens, però durant el seu pontificat s'han incrementat les diferències entre els rics i els pobres i «l'ordre internacional s'ha convertit en desordre». Pel que fa a la implantació de l'Església catòlica en aquests anys, el secretari general el considerà desigual: a Europa ha davallat però a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina «hi ha hagut un ressorgiment».

El dirigent nacionalista recalcà de manera especial el «paper destacat» del sant pare en els darrers anys de la guerra freda. «En aquest paper cal tenir en compte el seu origen polonès i la seva relació amb el moviment obrer», explicà.

Des d'Esquerra Unida-Els Verds, el seu portaveu parlamentari, Miquel Rosselló, atribuí a Joan Pau II «l'enfortiment de les tesis neoconservadores, especialment les promogudes pels presidents dels EUA, Ronald Reagan i Bush». Una tendència que, segons considerà el diputat, ha coincidit amb el «potent increment del pes unipolar dels Estats Units».

«Amb la caiguda dels blocs existents es pensava que s'entrava en un sistema multipolar però la realitat ha estat molt diferent», assegurà el coordinador general d'EU, qui considerà Wojtyla com «una peça clau en l'estratègia contra el bloc de l'Est. Fins i tot crec que el seu nomenament està relacionat amb aquest fet».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris