muy nuboso
  • Màx: 15°
  • Mín: 10°
12°

Les Balears són per sota de la mitjana estatal en la igualtat de gènere

S'allunyen molt de l'índex assolit per països amb similar desenvolupament econòmic

76828

Queda molt de camí per recórrer en la igualtat efectiva dels drets dels homes i les dones.

Les Illes Balears es troben per sota de la mitjana espanyola quant a la consecució de la igualtat de gènere. És més, al llarg dels darrers 20 anys del segle XX perderen posicions relatives en el conjunt d'Estat, dins el qual tingueren una taxa de millora per sota de la del conjunt.

D'altra banda, la situació de la igualtat entre homes i dones a les Illes no es pot homologar de cap manera amb la dels estats del nostre entorn. Un atribut que sí que es pot afirmar de Madrid, d'Euskadi, de Navarra, Aragó, la Rioja, Castella i Lleó, Catalunya i Cantàbria.

Per sota del nivell balear, al món occidental tan sols s'hi poden esmentar els casos de Grècia i Portugal, a Europa, i de l'Argentina i de Xile, a Amèrica.

Aquestes són part de les conclusions de l'estudi L'índex de desenvolupament de gènere a Espanya, 1981-2000, publicat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques.

El mètode usat és el proposat per les Nacions Unides a fi de mesurar la desigualtat en el desenvolupament entre homes i dones. Per establir l'Índex de Desenvolupament de Gènere "IDG" es prenen en consideració l'esperança de vida, l'educació i el nivell de renda per comparar els nivells assolits per cada un dels gèneres.

Segons l'estudi, l'any 2000 el valor de l'IDG semblant al de Suècia i per sota del de Bèlgica. Aquest valor és superior al del Cànada, els EUA, Holanda, Finlàndia, el Regne Unit i el Japó. A continuació, l'IDG d'Euskadi s'equipara amb el del França. Navarra queda a la mateixa altura que Dinamarca i per sobre d'Àustria, Alemanya, Irlanda i Luxemburg. La Rioja se situa per davant d'Itàlia.

Com sol ser habitual, quan es realitzen anàlisis de caire social, hi aflora el fet que el desenvolupament econòmic de les Balears no s'ha traduït en millores equiparables en allò que es podria definir com a «qualitat de vida».

Els estudiosos del fenomen ho solen explicar per la particular estructura productiva de la nostra Comunitat Autònoma, que recorre a molta mà d'obra de baixa qualificació amb contractes de caràcter temporal per l'estacionalitat turística. Se sol assenyalar també que per mantenir el sistema els dos principals sectors, la construcció i el turisme, han de funcionar sempre a ple rendiment amb les conseqüències ja conegudes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris