nubes dispersas
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
14°

Manzanares: «Catalunya Nord somnia retrobar Mallorca»

Presideix la Federació de les Entitats Culturals Catalanes de la Catalunya Nord

Pere Manzanares (Perpinyà, 1957) és un dels activistes culturals més importants de la Catalunya Nord. Manzanares va conèixer de primera mà els darrers anys de l'exili dels «catalans del sud» a Perpinyà. Ara dirigeix de l'emissora associativa Ràdio Arrels i presideix la Federació d'Entitats Culturals Catalanes de la Catalunya Nord. Manzanares ha estat fins aquesta setmana a Palma, convidat per l'Associació de Premsa Forana, per donar a conèixer la situació del català a l'Estat francès.

"Vós vareu viure els darrers anys de l'exili dels catalans del sud a la Catalunya Nord. Com era i ha estat la relació entre els pobles d'ambdues bandes dels Pirineus?
"Hi havia molta relació perquè hi hagué aportacions demogràfiques importants, sobretot arran de la retirada de la guerra espanyola, que influïren molt en la situació lingüística a la Catalunya Nord. En aquell moment l'ús del català baixava molt, i no ha aturat de baixar, perquè hi havia una intenció de l'Estat francès de fer-ho desaparèixer, però l'aportació demogràfica de catalans del sud va frenar un poc la desaparició de la llengua, que fins als anys seixanta es reduïa a l'àmbit familiar. Després, amb la transició de la política espanyola, els catalans del nord hem pres consciència del pes de Catalunya des del punt de vista cultural, econòmic i social, i ha començat a pujar el prestigi de la llengua a la Catalunya Nord.

"Quina és la situació de la llengua a Catalunya Nord?
"En l'actualitat ens trobem en una situació en la qual l'ús social de la llengua és molt baix i el prestigi és molt alt. Efectivament. Actualment hi ha 420.000 habitants i no atura de créixer degut a la immigració principalment magribina però també de la resta de l'Estat francès. Més de la meitat dels habitants no han nascut a la Catalunya Nord. Hi ha unes 150.000 persones que entenen català; unes 85.000 que el poden parlar i molt menys que el poden llegir i escriure. Actualment, vivim també un període creixent però marginal de l'aprenentatge del català a l'escola perquè tot i que el 40 o 45% dels pares voldrien una educació bilingüe per als seus fills, la resposta de l'Estat és molt tímida i només és d'un 3%. Els cursos de català per a adults també tenen una molt forta demanda.

"És curiós que el sentiment de catalinitat sigui molt més alt que l'ús de la llengua.
"És curiós que davant la globalització i el fort flux migratori molta gent té la necessitat de retrobar arrels per ell o els seus fills. Això explica que actualment la gent que arriba a la Catalunya Nord ho faci amb una mentalitat molt diferent de la de fa 30 o 40 anys. Actualment arriba verge de prejudicis, tenen interès pel català i volen adquirir quotes de catalinitat. Per això ens trobem amb l'afició creixent pel club de rugbi de Perpinyà, l'USAP, que també, a l'igual que el Barça, és més que un club i fa bandera dels elements culturals catalans. Per exemple, tot l'estadi està retolat en català i la megafonia i el site són bilingües.

"Quina acceptació ha tengut aquest moviment a la resta de l'Estat francès?
"Tenim la sort de tenir un coixí darrere, un país darrere, la Catalunya Sud, que ens oxigena, perquè França és l'únic Estat de la Unió Europea, junt amb Grècia, que es nega a firmar la Carta de les Llengües i la Constitució francesa només reconeix com a llengua de la República el francès. A més, el jacobinisme és encara ferotge, tant a la dreta com a l'esquerra.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris