nubes dispersas
  • Màx: 16°
  • Mín:

«El temps ha donat la raó als perdedors»

Ferran Cano Darder creu que la caiguda dels estats totalitaris és el millor homenatge al seu padrí

Emili Darder i Cànaves és un dels personatges més rellevants de la història recent. La seva figura ha sobreviscut al silenci i a l'oblit d'anys de dictadura. Homenatges com del pròxim 2 de març, o com el que avui li retrà al cementeri de Palma Esquerra Republicana són l'agraïment a qui es va dedicar de forma plena i apassionada a les seves tasques com a metge i polític.

Ferran Cano, nét d'Emili Darder, ha volgut deixar clar que per ell «res pot ser un homenatge millor que el fet que les idees que defensaren el seu padrí i tants altres s'han fet realitat, i que el temps els ha donat la raó».

Darder i altres intel·lectuals de l'època, que provenien de famílies benestants, no despreciaren el poble refugiant-se en la seva posició social, sinó que actuaren per aconseguir el benestar dels ciutadans i per fer que el seu país anés cap endavant.

Per Ferran Cano el més dur va ser tot el període que hagué de viure la seva família des del dia que detenguiren el seu padrí fins a l'afusellament. Era un home greument malalt que va sofrir dures i cruels tortures, com molts altres detinguts. Això demostra, segons Francesc Cano, «que la nostra dictadura va ser molt sanguinària. I que els assassinats del règim fins als darrers anys mostren que sempre va estar a la defensiva, amb un gran complex de culpabilitat, silenciada pels capitals».

El mèrit d'Emili Darder i alguns dels seus coetanis va ser que en contra del conservadorisme regnant i el feixisme creixent cercaven amb entusiasme un sistema perquè tothom pugués tenir una vida digna.

Profund coneixedor de la seva terra i de la seva gent, el metge Darder va ser molt crític i féu públiques les seves reflexions en nombrosos articles. Volia aconseguir que la societat de l'illa s'unís i s'obrís al món «per seguir a l'avantguarda de la marxa progressiva de la civilització».

Com a metge i polític va lluitar en dos fronts, l'educació i la cultura per una part i la sanitat per una altra. Als seus inicis com a metge, fou el cap de la secció d'Epidemiologia de l'Institut Provincial d'Higiene de les Balears, divulgant els avenços sanitaris i treballant per la higiene social. Aquest darrer punt el preocupava molt, va realitzar una sèrie de conferències per tota l'illa, l'objectiu quedà clar en el títol «Lluita contra les malalties evitables».

Gràcies al seu càrrec de regidor de l'Ajuntament, presidí les comissions de Sanitat i Educació. D'aquí sortiren el Projecte General de Construccions Escolars i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals, per solucionar dos grans problemes del moment: la manca de sanitat pública i d'escoles en condicions. Creia en la formació integral dels infants.

Potencià i defensà l'ús de la llengua per recobrar la llibertat i la cultura. Fou uns dels fundadors l'any 1923 de l'Associació per la Cultura de Mallorca, convençut que «només la cultura pot fer ciutadans lliures».

Políticament Emili Darder fou un dels fundadors d'Acció Republicana de Mallorca, de la qual sorgí el 1934 el nucli de l'Esquerra Republicana Balear, fou un dels seus principals dirigents. Volien un partit autònom i federal mallorquí per tractar els problemes de l'illa d'una forma particular i deixar clar que eren esquerrans i esquerrans conscients.

Després de formar part de la comissió que redactà l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia l'elegiren batle el 1933. Centrà el seu programa com a batle en aspectes com aigües i claveguerams, construcció de grups escolars (les primeres colònies), solucionar la important taxa d'atur, fer les primeres guarderies facilitant la feina a les dones treballadores, entre d'altres. Tot quedà aturat quan el 20 de juliol de 1936 el detenen.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris