algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 12°
13°

Els darrers dies d'Emili Darder

Emili Darder firma el seu darrer ban com a batle de Ciutat el 6 de juliol del 1936. Dues setmanes després, el 18 de juliol, esclata la guerra civil. L'aixecament a Mallorca ocorre la matinada del 19. La nit abans de ser detingut, el 20 de juliol, Darder pateix una angina de pit. El traslladen inicialment a l'hospital civil i després al castell de Bellver.

Ferran Cano, el seu nét, està convençut que el mantingueren viu per poder dur a terme l'espoliació dels seus béns, que fou efectiva el 17 de desembre de 1936. S'instrueix el judici en contra de la democràcia republicana a Mallorca. Cano comenta que «tot va ser una ficció jurídica, aquells fidels a la Constitució van ser declarats rebels. Com més conegut era l'acusat més gran era la farsa, ells sabien que anaven contra la legalitat, que no tenien raó».

A la presó escriu i rep algunes cartes a la seva dona. Formen part del valuós arxiu de la família Cano. A continuació, la transcripció d'alguns extractes. Les dues primeres cartes són en castellà perquè passaren la censura, la darrera es va enviar clandestinament, per això és en català.

«Palma-Hospital Provincial, 20.12.1936.
Queridísima Micaela, ... Sigo no encontrándome bien, aunque no sea mucha la cosa. Dolores en el corazón, alguna angustia y aumento de pulsaciones. Estoy en una habitación aunque fría, bastante ventilada y soleada (...) Te suplico me envíes alguna toalla, jabón para lavabo de cara y manos y betún lo necesario para limpiarme los zapatos, los cuales ya empiezan a pelarse».

De Miquela Rovira a Emili Darder. Palma 22 de Desembre de 1936. «Queridísimo Emilio: En este momento acabo de recibir tu cariñosísima carta, siento mucho que no estés bien. Ahora que ya estás aquí en una buena habitación sin faltarte nada, procura ponerte tranquilo y todas estas angustias que dices sientes, que seguramente todo es nervioso, ya verás como te pasarán».

D'Emili Darder a la seva esposa. «Estimadíssima Miqueleta meva: ja veus que me demanen sa pena de mort, a jo, que he estat sempre s'homo pacífic i més contrari a tota revolució. Si hi ha d'haver justícia no me poden fer res (...) Per mi esteu tranquiles. Jo només pas pena per tu i per sa meva nina. Haver-nos en tot cas de deixar, tant com vos estim!. I m'apena molt la situació econòmica vostra. Que ma mare i ton pares vos emparin (...) T'abraça i ta besa fortíssimament i llargament en tot l'inmes amor que te té es teu homo. Emili (...) Estimadíssima filla: ves alerta per l'Institut i per tot, en ses amigues. No parlis de res i si parlen no contestis i fins vesten. Fé sa desentesa, encara que et vulguin fer parlar. T'abraça també fortíssimament i ta besa igual ton pare que tant t'estima. Emili».

Una carta a un metge massó i un telegrama d'un presumpte comitè revolucionari marxista de dubtosa procedència i versemblança foren les proves per acusar Darder d'encapçalar una pròxima revolució, que pretenia eliminar els caps de l'exèrcit i concedir venjança al poble. Se l'acusà a més de separatista, d'anti-religiós, d'antimilitarista i de traficant d'armes, no es va poder demostrar res d'això.

El fiscal demanà per ell 20 anys de presó i deu milions de multa. Fou jutjat junt amb Alexandre Jaume, socialista i exdiputat a Cort, l'exbatle d'Inca, el republicà Antoni Mateu, i el milionari d'Alcúdia afiliat a Esquerra Republicana Antoni Ques. El consell de guerra posterior va ser més sever. Demanà la pena màxima per un delicte de rebel·lió militar, amb la indicació que no procedia indult per aquell cas. Malgrat tot el que van fer la família i alguns amics, a les 6 de la matinada del 24 de Febrer de 1937, Emili Darder fou afusellat. Lligat a una cadira perquè no es podia tenir en peu, morí amb altres companys.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris