nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
12°

«La manca d'informació ha estat la nota general a les Illes Balears»

Antoni Bennàssar, doctor en dret Constitucional, analitza la consulta

«He notat una manca d'informació generalitzada. Semblava que la gent no sabia què votava». Amb aquestes paraules, Antoni Bennassar, doctor en Dret Constitucional i professor de la UIB, intentava raonar el rècord abstencionista que la consulta sobre la Constitució europea havia assolit a les Illes Balears, tan sols per davall dels índex observats a Ceuta i a Melilla.

En relació a l'elevada incidència del «no» en comparació a altres comunitats autònomes, Bennassar en ressaltà el «valor significatiu». Al seu parer, ha relativitzat la tendència bipartidista que marcaven les darreres eleccions, ja que el PSOE i el PP «no han estat tan escoltats». I afegí que «el 'no' s'haurà d'analitzar amb deteniment des d'un espai en reestructuració», en al·lusió al PSM, Esquerra Republicana i EU-Els Verds, en el sentit que s'hauran de plantejar si capitalitzen aquests vots en conjunt o cadascun per separat.

De tota manera, com a tret general de la consulta en el conjunt estatal, el doctor Bennassar assenyalà com a nota més destacada el fet que «davant l'apatia generalitzada al carrer, la participació ha estat acceptable». I en la mateixa línia, advertí contra la temptació de deslegitimar el referèndum, una conclusió que, segons ell, s'hauria d'aplicar a les eleccions europees, si es parteix de les mateixes premisses. També al·ludí les eleccions municipals a Palma de l'any 1999, quan la participació se situà per davall del 50%.

El segon tret destacat per Bennassar és el diferencial en abstenció i vot negatiu al País Basc, Navarra i a Catalunya, encara més notori si es té en compte que el PNB i Convergència i Unió demanaven el «sí», juntament amb el PP i el PSOE.

Antoni Bennassar és de l'opinió que la Constitució espanyola «dibuixa confusament» la figura del referèndum en l'article 92. En aquest sentit, recordà els estudis d'Oliver Araujo arran del referèndum de l'OTAN i la polèmica sobre fins quin punt aquestes consultes vinculen o no les decisions d'un Govern.

Bennassar es declarà ferm partidari dels mecanismes plebiscitaris, però molt clarament reglamentats, i anuncià que la qüestió dels referèndums es tornarà a plantejar enmig de la reforma dels estatuts d'autonomia de Catalunya i del País Basc. Així mateix, recordà que s'ha diferenciar entre les consultes preceptives que s'han de plantejar a les autonomies del 151, quan una reforma ha superat el tràmit a les Corts espanyoles, i els referèndums consultius que reivindiquen els tripartits basc i català en cas de no rebre el suport del Parlament central.

Antoni Bennàssar creu que el debat s'ampliarà a la possibilitat que ajuntaments, consells i diputacions puguin també dur a terme referèndums consultius per determinar l'abast del suport popular que té una determinada proposta.

Com a nota curiosa, el doctor Bennàssar recordà que, quan s'elaborava la Constitució espanyola de 1978, la dreta de Manuel Fraga donava suport als referèndums, mentre que el PSOE s'hi mostrava molt reaci, per ventura per por a la utilització que se n'havia fet pel franquisme.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris