algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín:

Preocupació per l'alta abstenció a Balears

El món de la cultura, de l'economia i de l'empresa expressa el seu parer sobre els resultats del referèndum

DOMÈNECH/PALOS.Palma.
Transcorregudes \132 vint-i-quatre hores de la consulta popular sobre la constitució europea, Diari de Balears ha volgut conèixer les valoracions d'algunes de les personalitats més representatives del món de la cultura, l'economia i els sindicats.

ANTONI MARIMON, professor del departament d'Història Contemporània de la UIB, pensa que està clar, malgrat la victòria del sí, que s'ha de reflexionar sobre la important abstenció. És crític amb la campanya, especialment a les Illes, on l'electorat conservador majoritari no ha rebut l'estímul del PP. Destaca la «paradoxa que aquells de tradició més europeista són els que han defensat el no».

LLORENÇ CAPELLÀ, escriptor, valora l'abstenció de manera clarament negativa, només comparable a la de Melilla i Ceuta. El «no és important, és un vot conscient i crític, un sí a una altra Europa amb un concepte diferent, més solidària, sense pena de mort». Per ell l'abstenció no ha estat cap sorpresa; veu una Europa que és enfora i creu que no s'ha fet campanya. Una constitució feta per tècnics, als despatxos dels empresaris, sense pensadors.

GUILLEM FRONTERA, escriptor, declara que l'abstenció s'imposa com a fet fonamental. La victòria és del sí, però el no és especialment significatiu perquè era contracorrent. En aquesta ocasió creu que «el vot en blanc pot ser un referent, perquè ha significat desacord amb el plantejament però l'acceptació del sistema». Sobre l'escassa participació, és contundent: «No anar a votar és una deixadesa, una manca d'integració cívica».

SEBASTIÀ FRAU, president de l'Obra Cultural Balear, destaca el triomf del sí i, a Balears, l'augment de l'abstenció i el vot negatiu principalment de caire nacionalista. Justifica «la baixa participació que s'ha donat a les Illes perquè aquestes no es tenen en compte a Europa, els fons han arribat en comptagotes i no se'ns ha tractat bé». De la campanya, troba que el PP ha tingut «posicions reticents i tèbies». En general creu que ha estat manca d'informació serena, documentada i pedagògica. Els vots en blanc en són la mostra.

SEBASTIÀ SERRA, professor d'Història Contemporània de la UIB, considera que ha estat un referèndum sense sorpreses, amb el vot en blanc com a protagonista, ja que és en aquest cas un vot conscient. L'abstenció a les Illes la contempla amb preocupació, supera el que era la tendència i creu que les organitzacions polítiques n'han de pendre bona nota. «La baixa participació no és una sorpresa, hi ha els precedents d'altres eleccions europees i no s'han produït fets que hagin pogut canviar la sensibilitat de la gent».

ANTONI SERRA, escriptor, va ser el més euroescèptic dels consultats i declarà no haver tengut consciència que hagués tingut lloc cap referèndum. El que sí troba a faltar és una consulta popular que s'hauria d'haver duit a terme fa anys: monarquia o república.

MIQUEL ÀNGEL MARCH, portaveu del GOB, vol evidenciar que l'abstenció ha estat un fracàs de les institucions i les organitzacions polítiques. Destaca també que el no ha vengut donat per un sector clarament europeista que vol una Europa fonamentada en aspectes més socials, mediambientals i no purament econòmics. Atribueix l'escassa participació al poc entusiasme dels partits i al fet que els votants eren poc conscients d'allò que significava el referèndum.

FRANCESC HORRACH, president de la patronal Pime-Mallorca, pensa que l'excessiva precipitació en la convocatòria de la consulta és la causa de l'alta abstenció. Tot i això valora el sí massiu de les Balears al tractat europeu, atès el grau d'internacionalització de la nostra economia. «Serà bo per a la nostra empresa», manifestà.

CARLES MANERA, catedràtic d'Economia de la UIB, fa una valoració positiva del resultat afirmatiu. Creu que «la participació ha estat a un nivell raonable si es compara amb altres cites electorals europees». Opina que és d'una enorme importància el fet que la UE plantegi instruments jurídics comuns.

PERE COLI, president de Joves Empresaris de les Balears, considera que els ciutadans de les Illes han fet una aposta per una Europa «unida i cohesionada», tot i la baixa participació. Aquesta llunyania de les institucions europees respecte de la gent del carrer que es palesa constantment és, segons Coli, un fet que ens ha de fer reflexionar.

LLORENÇ BRAVO, secretari general d'UGT de les Balears, destaca amb preocupació la poca participació a la consulta electoral, per sota de la mitjana estatal, només atribuïble a l'escàs compromís social i a l'excés de comoditat de la societat illenca. Bravo recorda que ens trobam immersos en un procés en el qual ens jugam molt i pel qual la nostra Comunitat hauria d'haver mostrat un major interès.

JOSEP BENEDICTO, secretari general de CCOO, apunta cap al vot negatiu que expressa el rebuig a una «constitució feble». Tot i això, considera el text «un punt de partida» cap a una Europa social i dels drets transestatals. Per això, assenyala la importància del procés de cara a l'impuls a la plena ocupació, al desenvolupament econòmic i a la dignificació de serveis públics.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris