lluvia ligera
  • Màx: 13°
  • Mín: 10°
12°

Llarg diumenge d'estufes i urnes buides

Contra el fred que arribà d'Europa fins els col·legis electorals de Palma, flassades i cafè per a tots; contra les queixes per la manca de calefacció, Cort repartí estufes; contra l'incívic absentisme d'alguns membres de meses electorals, multes de fins a 4.000 euros.

La crònica d'un llarg i trist diumenge de referèndum s'escriu mirant de reüll un tractat que causa un interès nul. Mentrestant, un no deixa de demanar-se: Quo vadis Europa? Quo vadis sense uns ciutadans que no et comprenen ni et volen estimar? (tal vegada amb raó).

Paradoxalment, la jornada sobre la Constitució començà amb problemes per constituir: les meses d'uns quants presidents i vocals rebels -euroescèptics o amb ressaca- trigaren a posar-se en marxa; els suplents entraren pels titulars sense que cap equip no se'n ressentís ni minvàs el seu rendiment.

Quant a la resta, un col·legi a les fosques, una clau perduda i retrobada i poques ganes de sortir de casa per votar un document que ningú no ha llegit. Europa dóna l'esquena a les Illes i elles li corresponen amb el càstig de la indiferència, és a dir, amb el sentiment més comú entre els balears quan no hi ha doblers pel mig.

A partir d'avui no serem més europeus ni manco, però sí més pobres democràticament parlant. La consulta popular és la màxima expressió d'un sistema indiscutit. Però aquesta eina perd sentit quan només s'utilitza una vegada cada quinze anys; i quan s'utilitza i només s'esprem al 30% la credibilitat és nul·la: la de l'instrument i la del poble que l'hauria de reclamar.

La tristor i el tedi de la jornada electoral només es poden comparar amb la campanya que hem patit. I és que, entre uns que no sabeeren mobilitzar la gent, uns altres que no volgueren -almanco fins a la recta final- i la resta que tampoc no es deixaren motivar, el resultat ha estat una mediocre farsa; en aquesta ocasió amb l'excusa que es tracta d'Europa.

La conclusió de tot plegat és que aquest simulacre de Constitució, o de tractat, o de tractat que estableix una Constitució -o com en vulguin dir-, es perpetuarà en el temps i en les seves formes difuses. I ho farà mentre els de sempre la justifiquen, recordant que «el poble la volgué i la votà».

Però, en realitat, el poble continuarà menjant-se les mentides i les mitges veritats que es cuinen en reunions «discretes»; les votaran cada deu o dotze anys, i continuaran perdent l'interès per un sistema que tendeix a engolir-se les seves bases i la seva raó de ser.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris