algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
10°

Participació gèlida

Les Balears, amb Ceuta i Melilla encapçalaren l'índex d'abstenció en el conjunt estatal

88600

Flassades per combatre el fred.

El «sí» (77'59%) a la constitució europea s'imposà clarament al «no» (16'07%) a les Illes Balears, enmig d'una jornada que portà l'Arxipèlag a liderar l'abstenció a escala estatal, tan sols per davall de Ceuta i Melilla. La participació d'un 33'27, quatre punts per sota de les darreres eleccions europees, fou la més baixa que s'ha registrat mai en uns comicis a les Illes. És de destacar la importància numèrica assolida pel vot en blanc, 14.201 sufragis, que representaren un percentatge del 6'34% del vot emès. Les paperetes declarades nul·les foren 2.591, un 1'14% del total.

A Mallorca, amb una participació del 33'83%, el «sí» sumà 139.152 paperetes (76'93%); el «no» arribà als 30.307 vots (16'76/); i el vot en blanc fou l'opció de 11.413 ciutadans (6'31%). A Menorca la participació tan sols arribà al 31'72%. El vot afirmatiu a la Constitució sumà 14.295 sufragis (74'78%); el «no» reuní 3.275 electors (17'13); i el vot en blanc (8'09%). Els eivissencs encara foren menys atrets a les urnes. Tan sols hi anà el 30'65%. El «sí» sumà 18.949 vots (84'95%); el «no», 2.184 (9'79); i el vot en blanc, 1.173 (5'26%).

Finalment, un 30'13% dels formenterers acudiren a la cita amb les urnes. D'ells, 1.166 (82'75%) s'inclinaren pel «sí»; 174 (12'35%), pel, «no»; i 69 (4'9%) pel vot en blanc. Com a regla general el percentatge de vot negatiu a les Balears quasi duplicà el de la resta de l'Estat, encara que quedà pràcticament a la meitat de la proporció del «no» a Catalunya i al País Basc.

Tant a les Balears com al Principat i a Euskadi, l'oposició a la Constitució no era patrimonialitzada per Esquerra Unida, sinó que s'hi afegien part dels partits nacionalistes. En números absoluts, la xifra de «no» s'acosta molt a la que assolí la coalició «Progresistes» en les eleccions generals del mes de març de 2004, tot i que, en percentatge, duplica aquell resultat.

D'altra banda, s'ha d'observar que la proporció de vots negatius s'incrementa allà on l'esquerra del PSOE té un major arrelament social, com demostra el cas de Menorca. El vot afirmatiu sembla procedir majoritàriament de la mobilització dels electorats socialista i uemita, tot i que és bastant superior als resultats assolits en les europees.

Tot indica que la base electoral del PP s'escindí entre la mobilització pel «sí» reclamada oficialment pel partit i l'abstenció. A manca d'estudis més detallats, sembla ser que l'abstencionisme conservador fou la línia que finalment s'imposà a les Illes Balears.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris