algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:
16°

Arnau Company: «Durant la República la religió fou l'eix de l'enfrontament entre la dreta i les esquerres»

L'historiador afirma que la tensió anterior a la Guerra Civil fou aquí molt més baixa que en altres zones de l'Estat

Arnau Company, historiador especialitzat en la Guerra Civil a Mallorca i, més concretament, en el desenvolupament que tingué poble per poble, ha orientat ara la seva tasca acadèmica a l'estudi de la Segona República. Hi constata la capacitat que tingué la dreta per constituir un gran partit de masses, el primer de la història de les Balears i la utilització que es féu de la qüestió religiosa per atacar els governs republicans. No amaga les errades i els excessos que cometé l'esquerra, ni la seva tendència a la fragmentació. De tota manera, considera que la tensió a Mallorca no arribà mai als nivells d'altres zones de l'Estat espanyol.

"Estau treballant sobre la II República. Quin és l'enfocament de la vostra feina? 
"He partit de l'anàlisi dels mitjans de comunicació, dels resultats electorals i dels partits polítics. El que hi he vist de moment desfà alguns tòpics.

"Per exemple? 
"És curiós com en les eleccions de novembre del 1933 la dreta es presenta unida al voltant de la Unió de Dretes. El sistema electoral de la República fomentava la formació de grans coalicions i això contrastava amb la fragmentació de l'esquerra. La dreta aconseguí fer un gran partit de masses, el primer de les Balears. A l'esquerra hi ha tres grans partits: el Partit Republicà Federal, amb una evolució de cap a la fragmentació; Acció Republicana i el Partit Socialista. En aquelles eleccions, les dretes basaren la campanya en la religió. L'eslògan era «família, religió, propietat».

"I el partit de March? 
"En les eleccions municipals d'abril del 1931 el gran guanyador fou el Partit Liberal, després Partit Republicà de Centre, de Joan March. No obstant això, es com a absté. Fa aquest plantejament: s'ha produït un canvi de règim i ha de ser gestionat pels republicans i pels socialistes. Les de juny del 31 agafaren una dreta desconcertada i fou la victòria de republicans i de socialistes. A partir del 32, la dreta es reorganitza i ja obté uns resultats molt bons. El març del 36 hi havia d'haver eleccions municipals, que no es convocaren. Es nomenaren comissions gestores, integrades per republicans i per socialistes, en municipis on la dreta havia fregat el 80% a les eleccions del mateix any. Algunes d'aquestes comissions gestores foren molt agosarades.

"Quin fou l'eix del debat entre l'esquerra i la dreta a l'Illa durant la República? 
"La religió. Les mesures laïcitzadores del primer bienni de la República crearen una tensió important. La dreta utilitzà la religiositat popular contra el Govern, però també és cert que alguns sectors de l'esquerra manifestaren un anticlericalisme groller. Per exemple, aplicar la Llei de mendicitat contra la recaptació d'almoines per part de l'Església. La República limità l'ensenyament religiós. Hi va haver agressions contra béns patrimonials de l'Església: tomada de creus de terme, rompuda de plaques... Tot i això, s'ha de dir que, així com s'ha parlat d'oasi català en els darrers mesos de la República, també es pot parlar d'oasi mallorquí. Llevat de l'atemptat contra la Casa del Poble i la reacció posterior, la tensió fou molt menor que en altres zones de l'Estat.

"Com s'explica, doncs, la ferocitat de la repressió posterior? 
"Inicialment, es fan detencions, es comet algun assassinat. Però la punta de la repressió es produeix a partir del desembarcament republicà a Porto Cristo. Això durà fins al mes d'abril de 1937. Aquest és un dels tòpics sobre la Guerra Civil. A Mallorca hi hagué guerra. Un altre tòpic és que els mallorquins guanyaren la guerra. No és cert. Una xifra molt notable patí represàlies, de manera incomprensible quan s'observa el comportament de l'esquerra durant els darrers mesos de la República. Tampoc no és cert que la repressió fou duita a terme per elements incontrolats. Ho demostra clarament el fet que els assassinats a les cunetes acaben l'abril de 1937, amb la destitució del governador civil, Mateu Torres Bestard, i del cap de la Policia, Francesc Barrado.

"Quines característiques destacaríeu del període republicà a Mallorca? 
"La inestabilitat de l'Ajuntament de Palma, com a resultat de la inestabilitat dels partits polítics. També en podem destacar la unió d'un grup de republicans, els d'Acció Republicana, després Esquerra Republicana Balear, amb el Partit Socialista. En tot cas, i de manera general, hi havia un mimetisme dels partits d'aquí amb els seus homòlegs estatals.

"Per què aquesta obsessió d'una certa dreta a utilitzar la República i la Guerra Civil com a mirall del present?
"Crec que tant la República com la Guerra Civil haurien de ser temes d'història, no d'actualitat política. Crec que el PP no ho ha assumit, com ho demostra el fet que donàs suport al reconeixement del batle republicà de Porreres. La dreta, per regla general, és molt intolerant. Ho veim durant la II República i en podem establir paral·lelismes amb l'actualitat. Quan se sent amenaçada en els seus privilegis, reacciona i, si s'ha de botar les normes, se les bota. Tot s'hi val, fins i tot carregar-se el sistema.

"Existeixen tones de bibliografia sobre la Guerra Civil i la República. Què queda per investigar-ne? 
"La Guerra Civil és un dels períodes més ben coneguts de la història de les Illes Balears, bàsicament per les aportacions de Massot, de Duran i de Llorenç Capellà. No obstant això, ens falta molt. Quan els militars obrin els arxius, que ja ho comencen a fer, tindrem molta d'informació de temes que, fins ara, s'han hagut de reconstruir com en una espècie de puzle. Queda també mirar el desenvolupament de la Guerra municipi per municipi. És important evitar fixar-nos tan sols en la repressió física i estudiar com es torna a articular el poder local de la dreta, el paper educatiu i ideològic de l'Església... L'estudi de la repressió s'ha d'ampliar als aspectes econòmics, als socials, als psicològics... En relació amb la II República, hi ha molta més feina a fer. També ens falten biografies de grans personatges i d'altres d'un àmbit més reduït.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris