algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín:

Els passatgers relaten el malson del creuer

Cinc dels vint-i-cinc passatgers mallorquins expliquen el drama viscut a bord del «Grand Voyager»

C. D. Barcelona.
Cinc dels 25 mallorquins que viatjaven en el creuer Grand Voyager que va estar tres hores a la deriva entre Sardenya i Menorca reconstrueixen el que per ells ha estat «el viatge més tempestuós i difícil de les nostres vides». Javier Fernández de Lozar, la seva dona Maribel Mirojal, la seva filla Silvia i la parella María Luz Miguel Montero i Federico Giacone són alguns dels passatgers.

EGrand Voyager salpà del port de Tunis diumenge passat en direcció a Barcelona. «Una passatgera que havia sentit la previsió de força 6 advertí telefònicament el capità sobre el temporal. Ho havia sentit per la televisió. El capità no va voler parlar-hi i tallà la connexió bruscament», asseguren. Així mateix, els mallorquins diuen que, en salpar, el vaixell es va començar a moure moderadament, però durant el sopar «les copes del saló començaren a caure, els plats es trencaven per terra».

Matinada infernal
«Hores més tard, cap a les tres del matí, la situació empitjorà fins a convertir-se en una odissea. El plaer es convertia en un infern i vents de més de 100 quilòmetres per hora començaren a fuetejar eGrand Voyager», comenten els cinc testimonis. El primer dia de la travessia expliquen que es va dur a terme un simulacre d'emergència, però la situació real no s'assemblava gens a la imaginada: «La gent coneixia, per l'assaig, els seus llocs de reunió, però l'onatge era tan violent que res no era com el previst».

Afirmen que «algunes columnes es doblegaren, els vidres esclataven i les portes es trencaven. Parets dels passadissos tenien taques de sang d'alguns passatgers amb talls».

El temporal de les onades arribà fins al sisè pis del vaixell i durant mig minut la nau es va mantenir completament escorada a babord. «La tempesta era tan forta que dos pianos del vaixell quedaren destrossatt», indiquen commocionats, i afegeixen que «una dona embarassada rodava per un dels passadissos. No estava permès romandre als camarots pel perill que això podia suposar».

«Tot l'interior del vaixell estava destrossat. Alguns passatgers sortien volant i s'estavellaven contra les parets. Per anar al lavabo era necessari fer-ho acompanyat per algun membre de la tripulació, lligat amb mantes, llençols i cordes».

Als corredors, la gent recolzava l'esquena a la paret i unia les plantes dels peus amb les de la persona que tenia davant i assenyalen que així «fèiem força, mútuament, per evitar sortir llançats quan la nau s'escorava».

El vaixell, el més ràpid del món, quedà aturat durant tres hores, totalment a la deriva. «Després d'aquest interval, s'engegaren de manera manual dos dels motors d'emergència i la situació va millorar». Els mallorquins asseguren que «una ona havia trencat la torre de comandament i banyà tot l'equip electrònic de pilotatge. L'equip mèdic atenia desbordat els ferits».

Poc després, un helicòpter i un vaixell de càrrega arribaren al lloc del drama. «La majoria de les persones quedà a la cinquena planta. Les baranes de les sales havien cedit», manifesten. El malson de l'última jornada, després d'un bell creuer, durà unes 38 hores.

Dimarts al matí el vaixell arribà amb remolcadors a Cagliari. Els passatgers foren traslladats a l'aeroport i, a l'horabaixa, tres avions els conduïren a Barcelona o Madrid. Els mallorquins, que arribaren al Prat, foren recol·locats en vol cap a Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris