algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín:

Joan Amer: «L'única coincidència entre sector hoteler i l'esquerra és aturar l'oferta residencial»

El sociòleg està finalitzant una tesi doctoral sobre la incidència de la classe hotelera en la política autonòmica

-Després de treballar en la vostra tesi, creis que Alexandre Jaume tenia raó quan no recomanava l'autonomia per a les Balears ja que no podria contenir els poders fàctics?

-Era un altre temps. Crec que tots estam d'acord que l'autonomia és necessària, a pesar del poder que pugui tenir l'empresariat. Supòs que Jaume es podia referir a Joan March i aquest, com està demostrat, també tenia una gran influència a escala estatal. El cas és que el fet que Balears tengués de bon començament les competències de Turisme i d'Ordenació del Territori provocà que els empresaris dels dos principals sectors empresarials participassin i incidissin molt en política. Cladera era la persona dels hotelers al Govern, mentre que Sáiz i Cañellas s'inclinaven pels constructors. Cañellas venia d'una casta de patriciat urbà i els hotelers eren com a nous rics. De tota manera, en un marc desenvolupista, hagué de fer equilibris entre uns i altres.

-El fet que Cañellas fos propietari de terres no podria explicar la seva predilecció pels constructors?

-Seria interessant estudiar en què s'han convertit els terratinents. Un cas de manual és el de Nigorra, o el de Riera-Marsà a Alcúdia, o la família Gili-Luna. De tota manera, això s'hauria de sistematitzar.

-Els Barceló, també eren rics abans del boom turístic.

-Són la tercera generació. Els seus padrins eren transportistes, però no amb la importància d'altres empresaris.

-Tornem a la relació de Cañellas amb els hotelers.

-Deia que havia de fer equilibris entre aquests i els constructors. Els hotelers demanaven un Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística, que es torbà molt i les DOT no arriben fins al 99.

-Hi hagué gent que el 1999 entengué que amb el Pacte s'havien imposat els interessos dels hotelers damunt els constructors. L'objectiu del Pacte era un nou model territorial. No obstant això, els hotelers protagonitzaren l'oposició mentre que els constructors callaven.

-El 99 el medi ambient s'havia convertit en el tema clau de la cultura política a les Illes Balears i Matas, a pesar de les DOT, no havia resolt la qüestió. Els hotelers no estaven a gust amb el seu conseller de Turisme, González Ortea. Alomar era una persona formada amb Cladera i, per exemple, Escarrer havia tengut bones relacions amb Governs socialistes.

-Què va passar?
-L'ecotaxa va ser determinant. En un primer moment, semblava que la impulsava Joan Mesquida i que Alomar hi oposava reticències. Després de la caiguda de Mayol, el Pacte de Progrés havia de demostrar fortalesa. Els hotelers estaven molt acostumats a ser tenguts en compte pel poder polític. Aleshores, passen a intentar tenir un impacte mediàtic. Resulta sorprenent la proximitat demostrada amb els conservadors, perquè, per regla general a l'Europa occidental, l'empresariat és pactista.

-Quina explicació hi trobau, perquè, al cap i la fi, són empresaris?

-Entre dur-se bé amb el Pacte de Progrés i un Aznar amb majoria absoluta, triaren el segon, amb el poder polític real. Escarrer té un gran ascendent sobre els hotelers de les Balears i pareix que tallava molt els intents pactistes que sorgien dins la Federació Hotelera. Escarrer tenia molta de relació amb Rato. Sap que Aznar tenia molt bona relació amb els EUA i que, de cara a una eventual problema amb la llei Helms-Burton, convé tenir el Govern espanyol darrere. Ara, governa Zapatero i no m'estranyaria que es produïssin reposicionaments.

-Exceltur ha començat a analitzar críticament el moment turístic a les Balears.

-Exceltur és un exemple de la dimensió que està agafant l'empresariat turístic. A la CEOE no duen gaire bé les principals companyies turístiques s'hagin desmarcat i tenguin veu pròpia. A escala estatal, el sector turístic necessitava un lobby propi, perquè la CEOE ja no li servia. També queda per estudiar l'impacte polític que tenen al Carib els grans grups hotelers. Quan cerques bibliografia sobre turisme sostenible, ja et surt el cas de Barceló en la producció acadèmica britànica. A Tambor (Costa Rica) Barceló es trobà amb una zona que tenia l'arena negra i la substituí per blanca. Era una zona protegida i no demanaren cap permís.

-L'ecotaxa es convertí en una qüestió que simbolitzava on hi ha havia el poder. Però, al mateix temps, el Govern donà molts de senyals de debilitat.

-Els hotelers són claus en el model econòmic de les Balears i han sabut traslladar aquesta importància al terreny polític. Durant, el Pacte de Progrés això es va veure clarament. Per exemple, s'aturà un Consell de Govern (el que havia d'aprovar l'ecotaxa, perquè un grup d'interès important ho demanà.

-Dins la dialèctica hotelers/constructors i contenció urbanística/desenvolupisme. No seria lògic que els hotelers sintonitzassin amb l'esquerra?

-És que només hi ha un punt de coincidència, la contenció territorial i del turisme residencial. La resta del model desenvolupista els va bé: autopistes, parcs temàtics, ampliació de l'aeroport. De totes formes, la cultura empresarial dels hotelers no és diferent de la de la resta d'empresaris.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris